La natura es transforma i regala paisatges únics només visibles en aquesta estació.
Aquestes set joies naturals ofereixen rutes, boscos i vistes que semblen tretes d’un somni.
Des de Galícia fins a Castella i Lleó, passant per Navarra o Cantàbria, la tardor revela racons que combinen biodiversitat, silenci i espectacle visual.
A l’octubre, aquestes meravelles naturals arriben al seu esplendor gràcies a la llum tènue, la caiguda de les fulles i les migracions animals.
Tejeda de Tosande: un bosc de teixos mil·lenaris
A la Muntanya Palentina, dins del parc natural homònim, s’hi amaga un dels boscos més singulars de la península: la Tejeda de Tosande. Aquest enclavament guarda prop de 800 exemplars de teixos centenaris i mil·lenaris que creixen entre molsa, falgueres i roca calcària.
A l’octubre, la humitat de l’ambient i la llum filtrada entre branques generen un efecte visual gairebé místic. És una ruta poc massificada, ideal per a qui busca connectar amb una natura densa i silenciosa.
Els senders estan senyalitzats i no presenten gran dificultat, tot i que l’entorn convida a caminar amb calma i respecte. Cada arbre sembla explicar la seva pròpia història si se l’escolta amb atenció.
Braña de los Tejos: el balcó natural de Liébana
A més de 1.400 metres d’altitud, dalt del vall de Liébana (Cantàbria), s’alça una de les panoràmiques més privilegiades del nord peninsular: la Braña de los Tejos. Allà, antics exemplars de teix s’assenten com a centinelles en un clar obert, vigilant l’horitzó on es dibuixen els Pics d’Europa.
La caminada fins a aquest paratge exigeix un esforç notable —uns 16 quilòmetres amb desnivell—, però la recompensa visual ho compensa amb escreix. L’octubre afegeix al recorregut un colorit fascinant, entre el verd perenne dels teixos i els tons tardorals del roure proper.
És un lloc poc conegut, cosa que garanteix una experiència gairebé íntima amb el paisatge. Sovint, el vent és l’únic so que acompanya.
Selva d’Irati: la tardor en la seva màxima expressió
El fageda-abetaire d’Irati, a Navarra, és un dels boscos més extensos i ben conservats d’Europa. En aquesta època, la seva transformació és tan radical com bella: fulles que passen del verd al vermell, camins coberts per catifes naturals i una atmosfera humida que potencia les aromes del bosc.
Irati és ideal per a senderistes de tots els nivells. Hi ha rutes curtes, accessibles i perfectament senyalitzades. També és un dels destins preferits per als fotògrafs de paisatge: cada revolt és un enquadrament de postal.
A més, el silenci a Irati és sonor. Caminant entre arbres centenaris, és fàcil entendre per què ha estat font d’inspiració per a escriptors, pintors i naturalistes.
Tejera Negra: el fageda més al sud
Situada a la província de Guadalajara, la Fageda de Tejera Negra sorprèn per la seva localització: és una de les fagedes més meridionals d’Europa. La seva existència és possible gràcies a un microclima específic que permet el creixement d’aquestes espècies en latituds inusuals.
L’octubre és el seu mes estrella. Les fulles es tenyeixen de taronja i daurat, creant un contrast perfecte amb el cel clar de la Serra Nord. Les rutes més conegudes són la Senda del Robledal i la Senda de Carretas, totes dues aptes per a caminants poc experimentats.
L’entrada al parc està regulada, per això convé reservar amb antelació. Això ajuda a conservar l’entorn i garanteix una visita tranquil·la.
Marses de Santoña: ornitologia en acció
El Parc Natural de les Marses de Santoña, Victoria i Joyel (Cantàbria) és un dels aiguamolls més importants del nord peninsular. A l’octubre, es converteix en un punt clau per a les aus migratòries que fan escala en el seu viatge cap a l’Àfrica.
Espàtules, agrons reials, becuts i centenars d’altres espècies es deixen veure entre joncs, canals i estuaris. Hi ha observatoris repartits pel parc, així com rutes senyalitzades per caminar sense molestar la fauna.
A més del valor ecològic, el paisatge és preciós en aquesta època: els reflexos del cel a les aigües calmes creen un joc cromàtic que canvia cada hora.
Cabañeros: la brama entre alzines daurades
El Parc Nacional de Cabañeros, entre Toledo i Ciudad Real, cobra vida a la tardor amb un dels fenòmens més impactants del bosc mediterrani: la brama. Els cérvols mascles bramen amb força per atreure les femelles, en un espectacle natural difícil d’oblidar.
Però no només destaca la fauna. Les rañas, aquestes planes de pastura esquitxades d’alzines i suros, es tornen daurades. La llum suau de la tardor ressalta textures i ombres que a l’estiu passen desapercebudes.
Hi ha rutes a peu i també amb vehicle tot terreny, guiades per experts. La sensació d’immersió és total.
Pena Corneira: roques, molsa i boira gallega
Al cor de Galícia, la serra granítica de Pena Corneira s’alça amb formacions rocoses que semblen esculpides a mà. Declarada Monument Natural, aquesta zona és perfecta per a una escapada en dies ennuvolats, quan la boira accentua el seu caràcter misteriós.
Les rutes són suaus i ben marcades, ideals per a caminades en família. A l’octubre, la molsa brilla amb la humitat i els líquens pinten de gris verdós les pedres mil·lenàries.
A més de la riquesa paisatgística, la zona està envoltada de petits pobles on encara es conserven tradicions rurals. Una caminada per aquí és també un viatge en el temps.
Quan el bosc parla: octubre en estat pur
En aquestes set joies naturals, l’octubre no és només un mes: és una experiència sensorial.
Des del cruixir de les fulles seques sota els peus fins a l’eco llunyà d’una brama, tot convida a aturar-se, respirar i mirar amb atenció.
Quina visitaries primer?
Comparteix aquest mapa tardoral amb qui necessiti una escapada entre fulles, vent i silenci.
