Entre ermites medievals, boscos de faigs i la misteriosa Cova d’Ágreda, aquesta ruta de 7 quilòmetres es converteix en una experiència única a la península.
El Parc Natural del Moncayo, a la frontera entre Aragó i Castella i Lleó, és molt més que una muntanya de 2.315 metres. Per als romans va ser el Mons Caius, un lloc sagrat envoltat de mites i devocions. Avui, als seus peus, els viatgers descobreixen senders que combinen història, espiritualitat i natura. Una de les rutes més atractives parteix del Santuari de la Mare de Déu del Moncayo, a 1.600 metres d’altitud, i ofereix un recorregut circular que connecta ermites, paisatges de conte i una cova plena de llegendes.
La ruta més curiosa del Moncayo
L’itinerari, d’uns 7 quilòmetres, és accessible per a senderistes habituals. Es tracta d’una ruta circular que comença i acaba al Santuari de la Mare de Déu del Moncayo, un dels punts de devoció més importants de la muntanya.
El camí sorprèn per la seva varietat: travessa boscos de faigs i roures, senders entre prats i trams pedregosos amb vistes sobre la vall de l’Ebre. Cada revolt del recorregut ofereix un paisatge diferent, cosa que converteix la passejada en un autèntic viatge per la diversitat natural d’aquest espai protegit.
El desnivell és moderat, i la durada mitjana se situa entre dues i tres hores, depenent del ritme i de les aturades per gaudir de l’entorn. Es tracta d’un trajecte perfecte per a qui busca una immersió en la història i en la natura sense necessitat de grans esforços físics.
Un recorregut entre ermites i fe
La primera sorpresa arriba només començar el camí: l’Ermita de Sant Gaudioso, un petit temple d’origen medieval que recorda la vida dels ermitans que van triar el Moncayo com a refugi espiritual. La tradició explica que Sant Gaudioso es va retirar en aquestes muntanyes per viure en solitud i oració.
Seguint el sender, el caminant es troba amb l’Ermita de Sant Benet, un altre testimoni del fervor religiós que impregnà la zona durant l’Edat Mitjana. La presència d’aquests temples demostra com el Moncayo va ser, durant segles, un lloc de pelegrinatge i recolliment espiritual.
El recorregut condueix també a l’Ermita de Sant Miquel, que completa aquest triangle de fe a la muntanya. Cada una d’aquestes construccions, modestes en la seva arquitectura, s’alça com a símbol del vincle entre l’ésser humà i la natura, entre la recerca espiritual i la duresa de la vida a la serra.
La Cova d’Ágreda i les seves llegendes
Un dels punts més cridaners del recorregut és la Cova d’Ágreda, situada a la vessant soriana del Moncayo. L’entrada, discreta i envoltada de roques, amaga segles d’històries que han alimentat la fama d’aquesta muntanya com a terra de misteri.
Les llegendes locals asseguren que en aquest lloc s’hi refugiaven bruixes i éssers màgics, celebrant aquellsarres i rituals en nits de lluna plena. Durant generacions, la gent de la zona mirava cap a la cova amb respecte i temor, convençuda que al seu interior s’hi amagaven forces sobrenaturals.
Avui, la Cova d’Ágreda continua essent un atractiu per a qui gaudeix del senderisme amb un toc de fantasia. Visitar-la és submergir-se en el folklore popular i en les narracions que han donat al Moncayo la seva aura màgica i enigmàtica.
Natura en estat pur
Més enllà de la història i l’espiritualitat, el Moncayo ofereix un espectacle natural de primer nivell. El parc acull una biodiversitat sorprenent: als seus cels hi planen l’àliga reial i el mussol banyut, mentre que a les seves vessants es mouen discretament cérvols, senglars i la simbòlica cabra salvatge.
Els boscos de faigs, roures i pins cobreixen les vessants en diferents pisos de vegetació, creant un mosaic de colors que canvia amb les estacions. A la primavera, el verd intens dels prats es barreja amb el blanc de la neu tardana als cims. A l’estiu, la frescor dels fagedes converteix la ruta en un refugi davant la calor.
La tardor és, potser, l’estació més espectacular: els fagedes s’omplen de vermells, taronges i daurats, oferint un paisatge de postal. No és casualitat que molts fotògrafs considerin aquesta excursió una de les més fotogèniques de tota la península. L’hivern, en canvi, cobreix de neu els senders, transformant el Moncayo en un repte per a muntanyencs més experimentats.
Moncayo: entre la fe i la llegenda
El Moncayo no és només una muntanya: és un encreuament de camins entre cultures, espiritualitat i natura. Va ser munt sagrad pels romans, refugi d’ermitans medievals i escenari de llegendes sobre bruixes i misteris. Avui, gràcies a la seva xarxa de senders accessibles, qualsevol persona pot recórrer les seves vessants i descobrir aquest patrimoni viu.
A cada pas es respira la unió entre allò humà i allò natural, entre allò històric i allò llegendari. Potser aquest sigui el veritable encant del Moncayo: permetre que cada senderista hi trobi la seva pròpia connexió, ja sigui amb la fe, amb la història o amb el silenci dels boscos.
I tu? Què hi buscaries en una muntanya que va ser sagrada pels romans i que continua essent un lloc de misteri? La propera vegada que planifiquis una escapada, el Moncayo t’espera amb la seva barreja de natura, espiritualitat i llegenda.
