Boscos daurats, pobles de pedra i temples amagats configuren un itinerari que combina història, paisatge i espiritualitat. Des de Beget fins a la Vall d’en Bas, l’experiència promet emoció patrimonial lluny del turisme massiu.
La Garrotxa, amb el seu Parc Natural de la Zona Volcànica, és més que senderisme: és també un refugi d’art romànic. Aquest octubre, l’entorn tardoral vesteix de màgia temples poc coneguts però profundament evocadors. Beget, Palera i Sant Miquel de Castelló, a Girona, proposen un viatge cultural entre valls, pedra i segles d’història.
Beget, un poble aturat en el temps
Passejar per Beget és fer-ho entre ecos d’una altra època. Aquest petit nucli del Pirineu oriental català es conserva com si els segles l’haguessin respectat. Les seves cases de pedra, els ponts medievals i els carrerons empedrats el converteixen en un dels pobles més bells de la comarca.
Però és la seva església, Sant Cristòfol de Beget, la que atura el viatger. D’estil romànic pur, amb una sola nau i un campanar que acarona el cel de muntanya, aquest temple és una de les joies més autèntiques de la regió. El seu origen es remunta al segle XII i conserva una talla policromada del Crist Majestat, símbol de l’escola escultòrica catalana del moment.
A l’octubre, els boscos que envolten Beget s’omplen d’ocres i daurats. El contrast entre les pedres fredes del temple i la calidesa del fullatge tardoral converteix la visita en una experiència sensorial completa. Arribar-hi exigeix recórrer una carretera estreta i sinuosa, però cada corba regala una postal inesborrable.
Palera i Beuda: el romànic silenciós
A pocs quilòmetres de Besalú, una altra ruta menys transitada amaga diversos tresors arquitectònics. La zona de Beuda i Palera conforma un petit circuit romànic on cada temple sembla fondre’s amb la terra i el silenci.
L’estrella del recorregut és l’església del Sant Sepulcre de Palera, d’origen benedictí. La seva importància històrica és notable: se li concedia indulgència plenària similar a la del Sant Sepulcre de Jerusalem, fet que la convertí en destí de pelegrinatge durant segles. La seva façana sòbria i l’interior auster reflecteixen l’essència del romànic rural català.
Però no és l’única joia. L’itinerari permet descobrir altres ermites: Santa Maria de Palera, Sant Pere de Lligordà, Sant Feliu de Beuda i les restes del castell de Beuda. Totes estan immerses en paisatges rústics, entre prats, boscos i suaus vessants. Algunes són d’accés lliure, d’altres poden requerir permisos o trobar-se en finques privades, per la qual cosa convé planificar la ruta amb antelació.
Visitar aquesta ruta a la tardor té un plus: la llum baixa ressalta els relleus de les pedres, i la calma de l’entorn reforça la sensació de descoberta. Aquí, cada pas és una conversa silenciosa amb el passat.
Sant Miquel de Castelló: romànic a les altures
A la Vall d’en Bas, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel, s’alça l’ermita de Sant Miquel de Castelló. Situada a gairebé mil metres d’altitud, ofereix una de les panoràmiques més espectaculars de la comarca: des de la plana d’Olot fins als cims del Pirineu.
El seu origen es remunta al romànic medieval. Es tracta d’un temple senzill, d’una sola nau coberta amb volta de canó, que conserva la rusticitat característica dels temples de muntanya. La seva sobrietat arquitectònica es complementa amb la grandesa de l’entorn natural que l’envolta.
Des de 1974, l’edifici funciona també com a refugi excursionista gestionat per entitats locals, amb capacitat per acollir petits grups de senderistes. Arribar-hi forma part de l’aventura: s’hi accedeix a peu per rutes senyalitzades que connecten Castelló d’en Bas amb el nucli de Falgars, i cada tram del camí regala una postal de tardor diferent.
Sant Miquel de Castelló no és només una ermita: és també un mirador espiritual que convida a aturar-se, respirar i contemplar.
Ruta suggerida per a un cap de setmana tardoral
Aquest itinerari es pot gaudir còmodament en dos o tres dies. Aquí tens una proposta pràctica:
Dia 1 – Beget
Comença la ruta a Beget. Recorre el poble i visita l’església de Sant Cristòfol. L’entorn de muntanya és perfecte per a passejades curtes i fotografies de tardor. Arriba-hi d’hora: la carretera és estreta i convé evitar aglomeracions.
Dia 2 – Beuda i Palera
Dirigeix-te cap a la zona de Beuda. Comença pel Sant Sepulcre de Palera, continua cap a Santa Maria, Sant Pere i Sant Feliu, i, si tens energia, puja a les restes del castell. Porta aigua, calçat ferm i mapes GPS, ja que algunes ermites estan amagades.
Dia 3 (opcional) – Sant Miquel de Castelló
Reserva un tercer dia per pujar a peu fins a l’ermita. La recompensa no és només el temple romànic, sinó també la panoràmica immensa de la Vall d’en Bas vestida de colors tardorals. És un tancament perfecte per a un viatge que uneix patrimoni i natura.
El romànic de la Garrotxa: emoció fora del radar
Visitar esglésies romàniques no és només una activitat cultural: és un acte gairebé espiritual. En les seves formes senzilles i robustes, en els seus murs freds i foscos, s’hi amaguen segles d’història, fe i art. I en llocs com la Garrotxa, a més, s’hi respira un tipus de bellesa que no busca ser mostrada: simplement hi és, esperant.
La tardor en aquesta comarca és especial. No només pels colors, sinó també per la llum, el silenci i la humitat de la terra. És l’estació perfecta per retrobar-se amb un mateix i amb allò que sovint oblidem mirar: el senzill, el discret, l’autèntic.
Redescobrir allò petit, sentir l’etern
En un món saturat d’estímuls, caminar per la Garrotxa a l’octubre és una forma de meditació. Davant l’art sobri del romànic, hom recorda que la bellesa no sempre crida: de vegades, xiuxiueja.
I si aquest octubre el dediquem a redescobrir l’essencial?
Comparteix aquesta ruta amb qui valori allò simple i autèntic. Camina, contempla… i explica-ho.
