En un racó discret de la Costa Brava s’amaga una cala salvatge que ha captivat fins i tot els editors de National Geographic. Es tracta de la Cala Illa Roja, situada a poc més d’una hora de Barcelona. Un autèntic paradís natural que resisteix intacte al pas del temps i al turisme massiu.
Protegida per penya-segats i amb una senyalització gairebé inexistent, aquesta platja és un regal per als qui volen fugir del soroll del món. Aquí no hi ha xiringuitos ni tumbones, només el so de les onades, el vermell intens de la roca que li dóna nom i una pau difícil de trobar.
Illa Roja: un tresor ocult de la Costa Brava
La Cala Illa Roja pertany al municipi de Begur, a la Costa Brava gironina, una de les zones més abruptes i màgiques de Catalunya. El seu encant no és només l’aigua cristal·lina ni la sorra fina: és la sensació que estàs en un lloc secret, accessible només a qui decideix aventurar-s’hi.
És una platja que trenca amb el convencional: aquí el luxe no és el servei, sinó la intimitat; i l’espectacle, el regala la natura.
Una bellesa pura i sense artificis
Per descriure-la, National Geographic va utilitzar una imatge poètica i poderosa: “com si un vaixell de pedra hagués quedat encallat entre dues petites badies.”
La roca rogenca que emergeix del centre divideix la cala en dues parts: d’un costat, petites zones íntimes; de l’altre, un espai més obert però igualment tranquil. El contrast entre el blau profund del mar, el verd mediterrani dels voltants i l’òxid de la roca crea una paleta de colors gairebé hipnòtica, tan sorprenent que sembla pertànyer a un altre racó del món.
Caminar cap a allò salvatge: com arribar a l’Illa Roja
Part de l’encant de Cala Illa Roja és el camí que hi condueix. No s’hi pot accedir amb cotxe directament. Per arribar-hi, cal recórrer a peu un tram del Camí de Ronda, un sender que voreja la costa catalana entre penya-segats i vistes panoràmiques. Aquest tram comença des de la propera platja de Sa Riera i combina escales de pedra, vegetació mediterrània i miradors naturals.
Cada pas cap a la cala és un pas cap a la desconnexió. El passeig, de menys de 15 minuts, es converteix en una preparació emocional: l’entorn va silenciant el soroll urbà mentre el mar comença a sentir-se amb més claredat.
Natura sense filtres: sense bars ni hamaques
El que defineix aquesta cala és el seu estat gairebé verge. No hi ha serveis, ni hamaques, ni música, ni venedors ambulants. Només sorra, roca, vegetació i mar. Això no només la converteix en una destinació ideal per als amants del slow travel, sinó en un santuari de pau davant el ritme frenètic de l’estiu costaner.
Aquí no s’hi ve a consumir, s’hi ve a sentir. No hi ha wifi, però la connexió és una altra: amb un mateix, amb el so de les onades, amb el tacte de la sorra i la llum natural que ho inunda tot.
Més que una cala nudista: una experiència sensorial
Cala Illa Roja també és coneguda per ser una platja habitualment nudista, encara que no exclusivament. El més important no és la roba, sinó la sensació de llibertat que s’hi respira. És un lloc on els cossos se senten lliures i on el respecte és la norma.
Per a molts, aquesta cala representa una manera de reconnectar amb l’essencial. No hi ha distraccions artificials. Només la natura en el seu estat més pur.
Cala Illa Roja en xifres: distància, accés i entorn
- Ubicació: Begur (Girona), Costa Brava.
- Temps des de Barcelona: ~1h15 amb cotxe per la C-31 direcció Palafrugell.
- Accés: Caminant des de la platja Sa Riera pel Camí de Ronda.
- Serveis: Cap. No hi ha dutxes, ni lavabos, ni xiringuitos.
- Tipus de platja: Nudista, salvatge, sense vigilància.
- Entorn natural: Penya-segats, vegetació mediterrània, aigües transparents.
Consell pràctic: En temporada alta, l’aparcament a Begur o Sa Riera pot omplir-se aviat. Arribar abans de les 10 h és el més recomanable per gaudir amb calma.
Una joia natural a només un pas
En un món on les platges s’omplen de selfies, música alta i para-sols de lloguer, Cala Illa Roja és un recordatori de l’essencial. Que el mar, la roca i el silenci encara poden ser suficients. Que encara queden llocs per descobrir, on no es compra una experiència, es viu.
I tu? T’atreveixes a deixar el mòbil, calçar-te unes sabatilles i descobrir un racó salvatge que ha enamorat el món? Comparteix aquest tresor amb qui saps que el valorarà. De vegades, el millor és a només una hora.
