Hi ha llocs que semblen trets d’un somni. D’altres, directament d’un altre planeta. I després hi ha Cala Portaló, una cala que existeix però que sembla una il·lusió. Una petita badia amagada, custodiada per penya-segats salvatges, on mana el mar i l’ésser humà només pot observar. No s’hi pot arribar caminant. No s’hi pot improvisar. Només hi pots accedir si t’ho proposes i si estàs disposat a deixar-te portar pel mar.
No hi ha camins. No hi ha corriols amagats. No hi ha dreceres. Cala Portaló es troba al Cap de Creus, aquell confí abrupte de l’Alt Empordà on la roca i el vent lluiten en una batalla constant. I està dins d’un dels darrers bastions de natura intacta del litoral català: el Parc Natural del Cap de Creus. Aquí no hi ha concessions. Aquí mana la terra. I si hi vols entrar, que sigui pel mar.
No hi ha manera d’arribar-hi caminant. No n’hi ha.
I no és una exageració. És que no hi ha manera humana d’arribar a Cala Portaló a peu. No hi ha senders, ni pistes forestals, ni carreteres que s’hi acostin. Res. Només mar. Només penya-segat. Només vegetació salvatge que ho embolcalla tot. És una cala que no es deixa trobar fàcilment. Només cedeix el seu secret a qui s’atreveix a buscar-la des de l’aigua.
Hi vols anar? Hauràs de remar. O nedar. O llogar una embarcació. Perquè aquesta és l’única manera d’arribar-hi. Des de Cala Montjoi, Portlligat o El Port de la Selva, pots sortir en caiac o paddle surf. També pots nedar, si tens la forma física, l’experiència i el mar està completament en calma. Però per terra, és impossible. Tan simple i tan contundent com això.
Un tros de Mediterrani salvatge sense res, i per això ho té tot
Quan finalment hi arribes, ho entens tot. Cala Portaló no té xiringuitos. No té música. No té para-sols ni multituds. No hi ha construccions humanes. Ni cases, ni barraques de pescadors, ni ruïnes. Només roca, aigua i silenci. Un silenci espès, que ho cobreix tot. Un silenci que sembla protegir la cala de qualsevol intrusió.
L’aigua és tan clara que impressiona. Veus el fons marí amb una nitidesa que desarma. Les algues, les pedres, els bancs de peixos. Tot a la vista, com si el mar fos de vidre. És el lloc perfecte per flotar. Per fer snorkel. Per quedar-se quiet. Per desaparèixer del món durant una estona.
I el més important: és un espai protegit. No es pot fondejar sobre les praderies de posidònia. No es pot alterar el fons marí. Perquè cada racó d’aquesta cala forma part d’un ecosistema fràgil, preciós i amenaçat. No hi ha marge d’error. Aquí s’hi entra amb respecte o no s’hi entra.
Dalí també la va veure. Dalí també la va entendre
No és casualitat que Salvador Dalí triés el Cap de Creus com a escenari de moltes de les seves obres. Aquest indret no sembla real. És un deliri geològic. Una col·lecció de roques amb formes impossibles, de coves que semblen boques, de perfils que evoquen rostres adormits i criatures d’un altre món. Cala Portaló forma part d’aquest paisatge que va inspirar els seus quadres més surrealistes.
Aquí el temps s’atura. Aquí la lògica desapareix. I el que queda és una sensació difícil d’explicar, però que et transforma. És un viatge. No només físic. També emocional.
Quan anar-hi, com anar-hi i per què hauries de fer-ho com més aviat millor
La millor època per visitar Cala Portaló és entre juny i setembre. Però no serveix qualsevol dia. Cal triar bé. L’ideal és un matí sense vent, sense onatge, amb el sol encara suau i el mar com un mirall. Sortir aviat, des de Cala Montjoi, en caiac o paddle surf. Equipat amb aigua, crema solar, una mica de menjar i ulleres de snorkel. I sobretot, amb temps. Perquè no és un lloc per anar-hi amb presses.
Cal remar a poc a poc. Cal deixar-se portar. I quan hi arribes, cal quedar-se en silenci. Perquè el lloc ho exigeix. Perquè hi ha indrets que no necessiten paraules.
Una cala impossible, una experiència inoblidable
Cala Portaló no és una platja. No és una excursió. No és una postal. És una experiència. És un lloc que no es deixa conquerir fàcilment. Un lloc que posa a prova les teves ganes, la teva forma física i el teu respecte per la natura. Però que et recompensa amb una de les visions més pures del Mediterrani que veuràs a la teva vida.
No tothom hi pot arribar. I aquesta és, precisament, la seva grandesa. Perquè en un món saturat de turistes, de selfies, de soroll i de consum, Cala Portaló continua sent el que sempre ha estat: un racó secret, salvatge i silenciós. Un lloc on encara mana el mar.
