Hi ha racons que, sense fer soroll, acaben convertint-se en icones. Espais on la història, la natura i l’estètica es fonen de manera tan natural que captiven tant el viatger més discret com creadors i fotògrafs de tot el món. Llocs on el passat es retroba amb la bellesa i junts creen una harmonia difícil d’oblidar.
Recorda que, si vols explorar a fons la Costa Brava, pots donar un cop d’ull a l’article on et proposem una ruta de 5 dies plena de paisatges únics de Girona i pobles amb encant. Molt a prop d’aquesta cala pots recórrer els carrers pintorescos de Calella de Palafrugell o, si et ve de gust allargar el viatge cap al sud, descobrir la bellesa històrica de Tossa de Mar.
Quan l’estètica i la història es donen la mà
Alguns indrets combinen l’encant antic amb una força visual irresistible, capaç de seduir cineastes i turistes per igual. Són escenaris que podrien ser el fons perfecte d’un anunci, però que conserven intacta la seva autenticitat. Aquí el temps sembla aturar-se i cada pedra amaga una història que espera ser explicada.
Cala s’Alguer: un petit paradís costaner que resisteix al pas del temps
No és una platja massificada ni un gorg amagat, sinó una cala diminuta de poc més de 60 metres, amb casetes de pescadors suspeses entre roques i pins. Té una bellesa serena i sense artificis, ideal per als qui busquen calma en estat pur. El 2004, el seu valor arquitectònic i paisatgístic li va valer la distinció de Bé Cultural d’Interès Nacional.
Una platja que és història viva
Les casetes, conegudes localment com botigues, es van començar a alçar al segle XVI. El primer permís el va obtenir un pescador anomenat Pere Resador, i a partir d’aquell moment es va formar una filera de construccions de pedra amb teulada de ceràmica i accés directe a l’aigua. Servien per guardar barques i queviures, i la seva integració perfecta amb el paisatge, amb rampes per varar embarcacions i pous d’aigua dolça, les ha mantingut gairebé inalterades fins avui.
El gran perill que mai no es va consumar
A mitjan segle XX, molts punts de la Costa Brava van ser víctimes de l’especulació urbanística. Aquesta cala també va estar en risc: als anys 70, el règim franquista va emetre una ordre de desallotjament i enderrocament, considerant les casetes “il·legals”. El seu destí estava marcat… fins que la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, va frenar l’execució. Llavors, un moviment veïnal i cultural es va mobilitzar, aconseguint salvar aquest petit tresor marítim que avui continua dempeus.
Finalment, el 2004 el lloc va obtenir protecció total, i avui segueix intacte. Sense botigues, ni serveis, només aquelles casetes, roques, pins i mar.
El segell de l’art i la cultura
La cala té una connexió literària i artística molt potent. El pintor Josep Maria Sert, amic de Dalí i Chagall, va comprar una finca propera i va convertir la zona in un focus creatiu. Persones com Salvador Dalí, Marlene Dietrich, Lola Flores i l’escriptor Josep Pla hi van passar temps. Ell mateix va descriure la cala a la seva obra Tres guies (1976).
Aquest llegat cultural ha ajudat a fer popular un racó que, en alguns moments, semblava amagat. Amb aquest bagatge, no resulta estrany que National Geographic la posés en una llista de cales icòniques del litoral català.
Un escenari ideal per a Instagram
La suma de casetes blanques, mar turquesa, roques escarpades i pins crea una postal que existeix només a Pinterest. No és estrany trobar fotografies amb mariners moderns, famílies tranquils o influencers seduïts per l’estètica pura del Mediterrani. Tot això, sense grans construccions, sense pol·lució visual, només una cala que ha fugit del turisme massiu.
Un lloc per disfrutar amb calma
Aquí no hi ha platges urbanes, restaurant, ni flare-ups comercials. És millor portar escapins i ulleres de snorkel, explorar els fons marins i seguir el Camí de Ronda fins a la Platja del Castell, on hi ha serveis i aparcament.
La cala és ideal per snorkel: els coralls, peixos i la transparència de l’aigua ofereixen experiència de mar sense aglomeracions. Això sí, sense serveis, així que cal anar preparat: aigua, menjar, una tovallola i respecte per l’entorn.
Com arribar-hi, de forma intel·ligent
Des de Barcelona, pren l’AP‑7 fins a Palamós, i segueix camí cap a la Playa del Castell. L’aparcament és limitat, així que arribar aviat és clau. Des d’allà hi ha un tram de Camí de Ronda d’uns 10 minuts que t’endinsa en un paisatge de postal.
Pots alternar amb la Platja del Castell o La Fosca si vols més comoditats. Però si cerques autenticitat i calma, aquesta cala és el teu lloc.
Un exemple de resistència i bellesa
Aquest lloc no només és bonic: és resistent. Testimoni de lluites, protegida per veïns i artistes. Un espai que ha despertat l’interès de potents mitjans i que cada cop més persones volen visitar per descobrir allò que, un dia, gairebé va desaparèixer.
Amb un estil mediterrani inconfusible,casetes blanques, mar neta, pins i roques i ubicat a només una hora i mitja de Barcelona, és un destí accessible però vigilan per qui el valora.
Una medalla per a l’autenticitat
Si busques una experiència genuïna i lluny del turisme massiu, aquesta cala és una aposta segura. No trobaràs xiringuitos ni botigues de souvenirs, però sí història, natura i una estètica perfecta. Sa Conca (perdó, Cala s’Alguer) no només ha resistit a l’especulació: ha esdevingut un símbol de preservació i resistència. I el seu final, encara per descobrir, el pots trobar entre pedres, barques i silenci.
Molt a prop d’aquí, si segueixes explorant la costa, t’esperen altres racons secrets de la Costa Brava com Cala Estreta o la misteriosa Cala del Crit, cadascuna amb una personalitat única i un encant que convida a perdre-hi hores.
Aquesta és una platja que demana respecte i calma. Si vols viure-la amb tot el seu encant, prepara’t per respirar profundament i deixar-te portar pel Mediterrani més autèntic.
