Tot i que Girona conserva molts dels seus paisatges històrics, desenes de pobles han desaparegut com a municipis independents. Alguns van ser absorbits per ciutats més grans, d’altres es van unir amb veïns per sobreviure i alguns, fins i tot, van quedar sota l’aigua. El mapa gironí d’avui no és el mateix que el d’ahir.
Els pobles que van canviar de nom
Els canvis de nom van ser habituals en el segle XIX i XX. En molts casos, una parròquia o nucli petit adoptava un nou nom per distingir-se i reforçar la seva identitat. Un exemple clar és el de la Parròquia de Besalú, que va deixar pas al municipi de Sant Ferriol després d’unificar diferents termes.
També es van perdre noms com Juïnyà, Fares o Almor, que es van dissoldre dins d’altres municipis més grans. Encara que aquests topònims ja no figurin en els mapes oficials, persisteixen en masies, ermites i fins i tot en la memòria oral dels habitants de la Garrotxa.
Els noms canvien, però la identitat es manté. Cada vegada que algú pronuncia aquestes paraules oblidades, el passat es fa present.
Quan l’administració els va esborrar del mapa
Molts municipis van desaparèixer per decisions administratives que buscaven reduir el nombre d’ajuntaments petits. La reorganització territorial va ser especialment intensa durant els anys seixanta i setanta del segle XX.
A la Vall d’en Bas, pobles com Joanetes, la Pinya, Sant Privat d’en Bas o Falgars van deixar de ser municipis independents i es van integrar en un sol terme municipal. Un procés semblant va viure la ciutat de Girona, que l’any 1963 va absorbir municipis sencers com Palau-Sacosta, Santa Eugènia de Ter o Sant Daniel, convertint-se en una capital més extensa i poblada.
Al Baix Empordà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura van passar a formar part d’un únic municipi l’any 1973. Pocs anys després, Fonteta, Vulpellac i Peratallada es van unir en l’actual Forallac. Aquests noms, que abans designaven municipis sencers, ara només són veïnats dins d’un conjunt més gran.
La lògica de l’eficiència administrativa va esborrar del mapa una part de la identitat local, encara que els veïns continuen fent servir els noms antics amb orgull.
Entre l’aigua i les ruïnes
No tots els pobles van desaparèixer per fusió. Alguns van ser literalment engolits per la natura o condemnats a l’abandonament. El cas més conegut és el de Susqueda, on el pantà construït el 1968 va cobrir el poble vell. Les aigües amaguen cases, camins i fins i tot l’església, avui només visitable quan el nivell baixa excepcionalment.
Un altre exemple dramàtic és el de Santa Creu de Rodes, a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest poble medieval va quedar progressivament despoblat fins a convertir-se en un conjunt de ruïnes, on encara es pot imaginar la vida d’aquells que hi habitaven.
També hi ha casos com Sidillà, al terme de Foixà, on les restes del poble s’aixequen entre camps i boscos, o Molinàs, a l’Alt Empordà, que es va despoblar a mitjan segle XX i avui només conserva unes poques cases habitades.
Aquests llocs evoquen el pas del temps i la fragilitat de les comunitats humanes davant els canvis econòmics, polítics i naturals.
Els pobles de la memòria
Encara que oficialment hagin desaparegut, aquests municipis continuen presents en la memòria col·lectiva. Les festes majors encara s’hi celebren en alguns veïnats, les esglésies romàniques recorden la centralitat que van tenir i les masies porten el nom dels antics pobles.
Els mapes poden canviar, però la memòria popular persisteix. Quan algú diu que és de Sant Privat d’en Bas o de Peratallada, està mantenint viu un llegat més antic que l’administració.
En molts casos, els noms antics s’han preservat en la senyalització viària, en els documents històrics i fins i tot en negocis locals que decideixen mantenir l’etiqueta del poble que ja no existeix oficialment. Aquestes eleccions mostren un desig clar: conservar la identitat i no deixar que la burocràcia esborri la història.
Una geografia que respira història
Els municipis desapareguts de Girona ens parlen d’una terra en moviment, que ha sabut adaptar-se als canvis però que també guarda les seves arrels. Cada fusió, cada ruïna i cada poble sota l’aigua ens recorda que el territori és viu i que la identitat d’un poble no es mesura només amb fronteres administratives.
Conèixer aquests municipis és rescatar una part amagada del nostre passat. És entendre que darrere de cada canvi hi havia persones, famílies i comunitats que van deixar petjada.
Un passat que encara ens parla
La història dels municipis desapareguts de les comarques gironines és també una reflexió sobre la memòria col·lectiva i el valor del patrimoni immaterial. Encara que ja no surtin als mapes, continuen vius en els records i en el llenguatge quotidià.
I tu, coneixes algun poble de Girona que ja no existeixi oficialment però que encara pervisqui en les històries de la gent? Explica-ho, comparteix-ho i ajuda a mantenir viva la memòria d’aquests racons que encara respiren història.
