Palafolls, un dels seus pobles més antics, conserva una fortalesa del segle XIII que molts desconeixen.
Una joia oblidada que revela una part essencial de la història catalana.
Tot i la seva proximitat a zones turístiques, el castell de Palafolls continua en gran part fora del radar.
La seva història, que comença en documents del segle X, reflecteix l’auge i caiguda de llinatges, batalles territorials i poder feudal.
Avui, les seves ruïnes encara parlen a qui s’atreveix a pujar al Turó del Castell, on la pedra i el vent relaten els segles.
Palafolls, entre els més antics del Maresme
Molts pensen que Mataró, pel seu origen romà com Iluro, és el nucli més antic del Maresme. I és cert que les seves restes arqueològiques el situen a la història des del segle I aC.
Tanmateix, l’antiguitat d’un poble no només depèn de ruïnes o assentaments aïllats, sinó també de la continuïtat en el seu poblament, i del paper que ha tingut en l’estructura de poder al llarg dels segles.
En aquest sentit, Palafolls emergeix com un candidat ferm.
En documents que daten d’entre els anys 947 i 987 ja s’esmenta la vila de “Palatioli” i la seva església dedicada a Sant Genís.
A més, l’any 1002 apareix com a “alou de Palazol” en un document emès per Ramon Borrell i Ermessenda, comtes de Barcelona.
No és només una dada anecdòtica: és prova de la seva presència activa a les xarxes de poder medievals.
A diferència d’assentaments més antics però desconnectats del desenvolupament feudal, Palafolls va evolucionar com a centre de control territorial, amb una estructura administrativa, defensiva i religiosa que es va ampliar amb el temps.
Un castell que va veure créixer Catalunya
Situat dalt d’un turó, el castell de Palafolls va començar la seva història com a torre defensiva al segle X.
De mica en mica, allò que era una simple estructura militar es va transformar en un conjunt amb diversos recintes, muralles, església i espais d’administració, tot articulat als segles XII i XIII.
L’any 1035 ja apareix vinculat a Humbert de Sesagudes.
Més tard, el 1104, Bernat de Gaufred esdevé senyor del castell, consolidant la línia feudal que marcaria l’evolució del territori.
Durant el segle XIII, la fortalesa s’amplia considerablement, integrant elements arquitectònics que la converteixen en un dels conjunts més imponents del Maresme.
Des de les seves merlets es controlaven les terres baixes, els camins i els límits jurisdiccionals.
Palafolls no era un simple assentament: era una baronia amb drets de justícia, recaptació i defensa.
Els seus murs van presenciar aliances, disputes i èpoques d’expansió. També van veure el declivi, quan l’auge d’altres rutes comercials i centres urbans el van deixar enrere en el temps.
Arquitectura i llegendes entre pedres
Avui dia, qui puja al Turó del Castell es troba amb un paisatge evocador.
Restes de murs, finestres apuntades, fragments de voltes i torres assenyalen allò que un dia fou una estructura sòlida i estratègica.
L’església de Sant Genís, ja sense sostre, conserva el seu absis orientat a l’est, com marcava la tradició.
Entre les pedres se senten llegendes.
Es diu que hi ha túnels amagats sota la muntanya, i que en nits de tempesta se senten els ecos d’antics cavallers.
Alguns veïns expliquen històries de monedes trobades entre les roques, o símbols estranys gravats a la pedra.
No hi ha fantasia que competeixi amb la realitat: aquest castell va viure guerres, negociacions i segles de vigilància silenciosa.
La seva arquitectura, tot i deteriorada, conserva la dignitat d’una època en què el poder s’exercia des de les altures.
Per què gairebé ningú el coneix?
A diferència d’altres castells del Maresme —com el de Burriac a Cabrera o Montpalau a Pineda de Mar— el de Palafolls ha estat oblidat en gran part.
Les rutes turístiques no l’inclouen, els centres d’interpretació no el promouen activament, i el seu accés, tot i ser possible, no està senyalitzat com caldria.
Una part del problema ha estat institucional.
Les inversions han prioritzat altres nuclis més visibles o amb més retorn econòmic immediat.
També hi influeix que Palafolls es troba a mig camí entre zones molt turístiques com Blanes o Calella, cosa que fa que molts hi passin de llarg.
Tot i això, els darrers anys grups locals i associacions culturals han començat a promoure el seu valor patrimonial.
Organitzen visites, creen continguts digitals i reclamen atenció per conservar i difondre aquest llegat.
La història de Catalunya no només és als llibres: és en llocs com aquest, que esperen una mirada curiosa per reviure.
Una fortalesa adormida en el temps
Palafolls no és només un lloc: és un testimoni silenciós dels segles que van forjar Catalunya. Les seves pedres, encara fermes malgrat l’abandonament, relaten allò que foren temps de noblesa, poder i espiritualitat.
Quants altres pobles amaguen històries semblants, esperant ser redescobertes? Comparteix aquest article si tu també creus que el passat mereix ser explicat.
