Es considera un dels millor conservats d’Espanya i entre els seus carrers conflueixen una impressionant arquitectura de pedra i un inigualable llegat romà i jueu.
Tot això ens convida a un autèntic viatge en el temps. La vila, que en un moment va ser la capital d’un comtat independent, s’alça com un testimoni viu de la història catalana. Veiem què fer i què veure a Besalú.
Seguim les petjades romanes
La rellevància històrica del poble es remunta al segle X. En aquella època es va convertir en la capital del comtat independent de Besalú.
Es va erigir en aquest lloc perquè el terreny està situat estratègicament entre els rius Fluvià i Capellades.
Allí, la vila es va desenvolupar al voltant de la fortalesa (el Castell de Besalú) de la qual només en queden ruïnes i va donar pas a l’Església de Santa Maria.
L’època de major esplendor va ser durant la dinastia de Bernat Tallaferro, que va consolidar el poble fins a la seva annexió al Comtat de Barcelona l’any 1111.
Tot i que s’atribueix un auge màxim a l’època medieval, la seva toponímia suggereix arrels més profundes, ja que el nom Besalú procedeix del llatí Bisuldunum, que significa “fortalesa entre dos rius” i no hi ha millor manera de descriure-ho.
Això reflecteix una influència romana més antiga. No obstant això, són les construccions romàniques les que defineixen el seu silueta actual.
El Pont Vell o el símbol més notori de Besalú
Possiblement, l’element més icònic de Besalú és, sens dubte, el seu Pont Vell. Es tracta d’una majestuosa estructura romànica fortificada que permet travessar el riu Fluvià.
Aquest pont es va construir originalment al segle XI i va ser reconstruït posteriorment a conseqüència dels danys patits durant la Guerra Civil Espanyola.
Aquest pont (de visita obligada per al turista) és un Bé Cultural d’Interès Nacional i antigament, no només servia com a accés principal a la vila, sinó també com a punt de control.
Allí els comerciants havien de pagar un impost (el pagus condal) a la seva torre defensiva central per accedir al poblament.
El llegat sefardita del Micvé i el Call Jueu
Besalú, com molts pobles d’Espanya, va ser exemple de convivència equilibrada entre cristians i jueus durant segles.
Per això, l’empremta de la comunitat sefardita és present entre els seus llocs emblemàtics. Es preserva en el seu Call Jueu, un laberint de carrers estrets que condueixen a la Plaça dels Jueus.
El tresor principal d’aquest barri és el Micvé (o Mikvé), que era lloc per als banys rituals jueus de purificació. En aquest cas, parlem d’una construcció que data del segle XII.
No obstant això, el seu descobriment va ser producte de l’atzar l’any 1964 perquè es troba en un enclavament subterrani.
En el més pur estil romànic, és una de les tres úniques piscines rituals del seu tipus que es conserven a la Península Ibèrica i representa, juntament amb les restes de l’antiga sinagoga, la importància cultural i econòmica que va tenir la comunitat hebrea en la vida medieval de Besalú.
Què visitar a Besalú
Més enllà del pont i la juderia, la vila ofereix altres punts d’interès. El primer és el Monestir de Sant Pere.
Aquesta edificació és un magnífic exemple de l’arquitectura romànica catalana i es va començar a construir al segle X i els seus últims acabats corresponen a finals del segle XII.
Un altre punt d’interès és la Casa Cornellà, una antiga residència burguesa, avui convertida en museu que reflecteix l’arquitectura civil romànica a Catalunya.
La Plaça de la Llibertat és la principal i al seu voltant hi trobaràs els millors mercats i botigues de productes locals, i és el centre de la vida social.
Si el teu viatge coincideix amb les dues últimes setmanes d’agost, no et pots perdre la Fira Medieval, ja que cada any el poble celebra la recreació històrica en la qual podràs viure la vida com a l’Edat Mitjana.
Dos restaurants per a delectar-se
No hi ha vacances sense bons àpats i a Besalú val la pena visitar dos restaurants. El primer és el Castell de Besalú, que ofereix un bufet lliure amb una àmplia terrassa, on a més de degustar la gastronomia local tindràs vistes espectaculars al Pont Vell.
No has de deixar de provar les seves carns a la brasa amb botifarres, l’escudella, els canelons i la seva varietat d’embotits i assortit d’amanides.
L’altre és el Restaurant Cúria Reial, que no només està en ple centre, a la Plaça de la Llibertat, sinó que barreja perfectament la cuina tradicional catalana amb tocs creatius i nous de l’alta cuina.
Les patates de la Garrotxa, l’entrecot de vedella, la paletilla de xai, l’arròs de Pals i el xai rostit amb dàtils, de marcada inspiració jueva, són plats obligatoris.
