Descobreix com aquest jardí històric s’ha convertit en un refugi ideal per a cites, passejades i contemplació.
Els Jardins de la Fundació Julio Muñoz Ramonet són molt més que un espai verd: són una càpsula d’història, art i serenitat.
Dissenyats per paisatgistes de renom i protegits durant dècades, avui s’obren al públic com un dels secrets millor guardats de la ciutat.
Des d’escultures simbòliques fins a terrasses enjardinades, cada racó convida al repòs i a la connexió emocional.
Un jardí amb història i caràcter
Situats al carrer Muntaner 282, aquests jardins van ser concebuts a principis del segle XX per encàrrec del marquès d’Alella, Ferran Fabra i Puig. El disseny original va ser obra del prestigiós paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier, que va donar forma a un espai mediterrani adaptat a l’entorn urbà.
Anys més tard, l’empresari Julio Muñoz Ramonet va adquirir la finca i la va transformar en un lloc privat on l’art, la botànica i l’arquitectura convivien amb harmonia. El paisatgista Joan Mirambell i Ferran va redissenyar gran part del jardí: va desplaçar pèrgoles, va modelar els nivells, hi va integrar escultures i va donar unitat al conjunt.
En morir l’any 1991, Muñoz Ramonet va llegar la propietat a la ciutat amb el desig que fos gaudida per tothom. No va ser fins al 2016 que, després d’anys de litigis amb els seus hereus, el jardí es va obrir finalment al públic. Avui és gestionat per la Fundació que porta el seu nom, conservant el seu caràcter íntim i elegant.
Entre pèrgoles, estanys i escultures
Passejar per aquests jardins és com endinsar-se en un fragment secret del passat barceloní. A la terrassa inferior, un estany rectangular envoltat de pèrgoles de glicina crea un espai íntim i ombrívol, perfecte per aturar-se i compartir una conversa tranquil·la.
Escales de pedra connecten els diferents nivells del jardí, decorades amb escultures simbòliques com les “Al·legories de la Primavera” i “de l’Estiu”, obres d’artistes com Josep Cañas i Josep Dunyach. La vegetació es barreja amb l’arquitectura: magnòlies, llorers, tanques de boix i acants donen forma a un microclima de calma visual i olfactiva.
A les zones altes, a prop de la casa modernista d’Enric Sagnier, els camins s’obren entre rosers, murs coberts d’heura i bancs de pedra que semblen esperar els visitants discrets.
Un racó romàntic i contemplatiu
Barcelona té molts parcs, però pocs de tan personals com aquest. La seva discreció el converteix en un escenari ideal per a qui busca compartir una cita lluny del soroll, sense sortir del centre.
L’atmosfera serena, el cant dels ocells, el murmuri de l’aigua i els jocs d’ombres creen un ambient propici per a la trobada emocional. No hi ha cafeteries, ni botigues, ni turistes en massa. Només natura, art i temps aturat.
És un lloc perfecte per a una primera cita amb conversa pausada, per celebrar un aniversari en silenci o simplement per passejar de la mà sense pressa.
Com visitar-lo i què tenir en compte
L’accés al jardí és gratuït i està obert cada dia de 10:00 a 20:00 hores. No cal reserva prèvia, tot i que ocasionalment s’organitzen visites guiades que inclouen accés a l’interior de la casa (amb inscripció prèvia).
Per gaudir-lo en la seva millor versió, convé anar-hi entre setmana o ben d’hora al matí, quan el silenci és gairebé absolut. No s’hi permet menjar, però sí seure als bancs o sota les pèrgoles per llegir, conversar o descansar.
La Fundació també organitza cicles culturals vinculats a l’art i la ciència, ideals per a qui vulgui connectar encara més amb l’espai. Tota la informació es publica a la seva pàgina web oficial.
El romanticisme també floreix en silenci
Barcelona té milers de racons que brillen. Però alguns ho fan en veu baixa, per a qui sap mirar.
Aquest jardí n’és un. T’animes a explorar-lo en bona companyia?
Comparteix aquest lloc amb algú especial o visita’l en el teu pròxim passeig sense pressa. De vegades, la bellesa més profunda és just on menys mirem.
