Quan el termòmetre es dispara i l’asfalt crema sota els peus, hi ha un antídot que mai falla: un bany glaçat en plena natura. Però no en qualsevol lloc. Parlem de piscines naturals, gorgs salvatges i racons amagats entre muntanyes i boscos on l’aigua flueix pura, lliure, sense clor ni vores.
Catalunya guarda veritables tresors d’aigua dolça on el bany es converteix en un ritual sensorial: adrenalina, silenci, frescor absolut. Són llocs que exigeixen caminar, de vegades perdre’s una mica… però el premi és sempre inoblidable.
Gorg Blau: el mirall turquesa de Sant Aniol d’Aguja
A l’Alta Garrotxa, després d’una caminada exigent per un paisatge abrupte, s’amaga el Gorg Blau, una de les joies naturals més espectaculars del nord-est català. Allà, en un congost de roca calcària, el riu forma una bassa d’aigua transparent amb tons verds i blaus impossibles.
El bany no només és refrescant: és una immersió en el silenci més pur. A vegades, les cabres salvatges observen des de les altures mentre el so de l’aigua ho omple tot. No hi ha baranes ni camins de fusta: només pedres, arbres i el murmuri constant del riu.
Gorg de les Bruixes: la llegenda viu a Malatosca
A prop de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, es troba l’enigmàtic Gorg de les Bruixes. Aquest indret, envoltat de bosc humit i frondós, amaga una petita cascada que cau sobre una bassa profunda. El seu nom no és casual: diuen que aquí es reunien bruixes per fer rituals en nits de lluna plena.
L’accés és senzill, tot just 10 minuts caminant, i l’entorn és ideal per a qui busca alguna cosa més que aigua: misteri, història, llegenda. Banyar-se aquí, entre molsa i pedra antiga, és sentir una connexió gairebé màgica amb el passat.
La Fontcalda: aigües termals entre congostos
A la comarca de la Terra Alta, al sud de Catalunya, el riu Canaletes s’obre pas entre cingleres de roca fins a formar l’espectacular Fontcalda. Un lloc únic on es barregen basses d’aigua termal tèbia amb trams de corrent freda.
El contrast de temperatures és només un dels seus encants. Les antigues construccions del balneari i una ermita donen un aire nostàlgic a l’experiència. S’hi pot arribar caminant des del traçat antic del tren, avui reconvertit en via verda, ideal per a ciclistes i senderistes.
Niu de l’Àliga: salt salvatge a la Serra de Prades
A La Febró, província de Tarragona, el Niu de l’Àliga ofereix una experiència salvatge i vertiginosa. L’aigua cau en cascada sobre una gran roca plana, creant una bassa d’aigua esmaragda envoltada de vegetació espessa.
Hi ha qui s’atreveix a saltar des de les roques. Altres simplement suren, en silenci, mirant cap als arbres. L’accés requereix un sender de prop de 40 minuts, però la sensació d’aventura ho compensa tot. Aquí no hi ha cobertura mòbil ni ombres artificials: només natura en estat pur.
La Foradada: un salt de postal a Osona
A Cantonigròs, la Foradada és un dels racons més fotogènics de Catalunya. El seu nom prové del gran forat (“forat”) a la roca per on la llum entra com un raig celestial sobre la bassa.
El salt d’aigua és perfecte per a una dutxa natural. L’aigua està gelada, sí, però també cristal·lina i calmant. L’accés des de l’aparcament és d’uns 15 minuts per un camí fàcil, la qual cosa la fa ideal per a famílies i grups d’amics.
Gorgs ocults: joies fora del mapa
A més dels més coneguts, hi ha desenes de piscines amagades que amb prou feines apareixen als mapes. A la riera de Merlès (Berguedà), per exemple, cada tram ofereix una sorpresa. El mateix passa als valls del Priorat o el Pallars Sobirà, on petits gorgs apareixen després de corbes impossibles o senders poc transitats.
Cap no té taquilla ni socorrista. Tots comparteixen una cosa essencial: la llibertat. La llibertat de treure’t les sabates, escoltar només els grills, deixar-te portar per la corrent.
Com arribar, què portar i què no fer
Accedir a aquestes piscines naturals requereix previsió. Moltes estan allunyades dels nuclis urbans, sense aigua potable ni cobertura. L’ideal és portar:
- Sabates tancades i resistents.
- Aigua suficient i una mica de menjar.
- Bossa per als residus (no sempre hi ha papereres).
- Protecció solar i, si és possible, barret o gorra.
Important: no està permès l’ús de sabons o cremes als rius. No només és perjudicial, és una agressió directa a aquests ecosistemes tan fràgils.
Banyar-se on neix l’aigua
Cada vegada que t’endinses en una piscina natural, estàs tocant una aigua que ha viatjat segles sota terra, ha sortit neta entre roques i ha escollit formar part d’un racó del món. Allà no hi ha filtres, ni químics, ni vores polides.
Només tu, l’aigua i el món tal com era abans del ciment.
Submergeix-te en allò salvatge
I tu? Tens el teu racó secret on l’aigua canta? Explica-ho, comparteix-ho o simplement agafa la tovallola, la motxilla i vés a buscar-lo. Catalunya amaga desenes de gorgs on cada bany és una història salvatge per viure.
No esperis més: llança’t a l’aventura.
