Entre vinyes verdes, murs de pedra antiga i turons que s’estenen amb suavitat, hi ha un indret de Girona que sorprèn per la seva bellesa intacta. No cal viatjar a Itàlia per trobar escenaris de conte, perquè al cor del Baix Empordà, alguns pobles semblen haver-se quedat quiets en el temps, conservant aquella essència europea que molts creien desapareguda.
A només un parell d’hores de Barcelona, t’endinses en un mosaic de carrers empedrats, torres de defensa i camps infinits que respiren calma. Aquest tros de territori, entre el blau del Mediterrani i les ondulacions verdes de la Costa Brava interior, recorda la serenitat de la Toscana, però amb una personalitat pròpia i indiscutiblement gironina.
El cor medieval del Baix Empordà
El Baix Empordà no és una comarca qualsevol. Aquest territori guarda en el seu interior una xarxa de pobles emmurallats, castells, esglésies romàniques i fortaleses, que han romàs gairebé intactes des de l’Edat Mitjana. La seva història, escrita entre els segles IX i XIII, encara es respira a cada cantonada.
A diferència de les rutes turístiques massificades, aquesta zona ha conservat la seva essència rural, combinant un paisatge agrícola dominat per vinyes, oliveres i camps de gira-sols amb l’arquitectura sòlida i serena de les seves viles medievals. Aquí no hi ha presses: només el murmuri del vent entre els xiprers i l’eco de passes sobre la pedra antiga.
Pobles que semblen sortits d’un conte
Entre els pobles més emblemàtics del Baix Empordà destaca Pals, probablement el més conegut. Situat sobre un turó, el seu nucli antic regala vistes inigualables cap als camps de l’Empordà i les illes Medes. La Torre de les Hores, d’origen romànic, domina l’escena com si fos l’atalaia d’un castell oblidat.
Peratallada, amb un nom que fa referència a la pedra tallada, és una joia en estat pur. La seva muralla medieval, el profund fossat que encara l’envolta i els seus portals gòtics transporten el visitant directament a un segle on el temps semblava transcórrer més lentament. Carrers empedrats, balcons florits i restaurants integrats en antigues bodegues completen l’experiència.
A Monells, la màgia es troba a la plaça porxada. Aquest poble, famós per ser escenari de pel·lícules, manté intacte el seu traçat original. Al seu voltant, cases de pedra amb finestres ogivals donen ombra a les terrasses on es serveix pa amb tomàquet, vi de la terra i plats de cullera que reconcilien amb la vida.
Palau-Sator, Gualta, Ullastret… cada nom en aquesta comarca sembla tenir una història per explicar. I de fet, la té. Des d’antics assentaments ibèrics fins a l’esplendor medieval, cada carrer conserva segles de passes, de murmuris i de secrets.
Per què se la compara amb la Toscana?
La comparació amb la Toscana no és gratuïta. El paisatge suau i ondulat, els colors ocres dels pobles, l’aroma a farigola i lavanda a l’estiu, les esglésies solitàries enmig del camp, tot recorda a la regió italiana. Però hi ha més: l’atmosfera melancòlica i bella que només certs llocs aconsegueixen transmetre.
El viatger que ha caminat per San Gimignano o Volterra troba similituds en la manera com el temps sembla aturar-se aquí. Tanmateix, el Baix Empordà no copia, sinó que respira amb identitat pròpia. Aquí, la sobrietat catalana es barreja amb la calidesa mediterrània, creant una experiència alhora introspectiva i lluminosa.
Una escapada entre vinyes, història i pau
Més enllà del seu valor històric i estètic, el Baix Empordà ofereix una desconnexió total del ritme modern. La ruta entre pobles pot fer-se en cotxe, bicicleta o fins i tot a peu, gràcies a una xarxa de camins rurals ben senyalitzats. Durant el trajecte, és habitual trobar masies restaurades, cellers familiars i petits horts on es cultiva amb cura allò que després es serveix a taula.
Els allotjaments, molts d’ells antics molins o cases senyorials reconvertides en hotels rurals, permeten viure una experiència autèntica. Esmorzar en un pati envoltat de bugenvíl·lies, passejar al capvespre entre xiprers, dormir sota sostres de bigues centenàries…
La gastronomia no es queda enrere: embotits artesanals, formatges de cabra locals, pa de llenya, vins DO Empordà, peix fresc del mar proper i receptes tradicionals que han passat d’avis a nets sense perdre sabor.
Com arribar-hi i quan anar-hi?
Arribar-hi és fàcil. Des de Barcelona, es pot agafar l’AP-7 cap a Girona i després seguir direcció Torroella de Montgrí o la Bisbal d’Empordà. Les distàncies són curtes i, en menys de dues hores, el visitant ja és envoltat d’una calma que contrasta amb la ciutat.
I quan anar-hi? Primavera i tardor són ideals: el clima és suau, els camps floreixen o canvien de color, i el turisme és escàs. L’estiu, tot i ser més concorregut, continua sent agradable gràcies a la proximitat del mar i a la brisa de la Tramuntana.
Fins i tot l’hivern té el seu encant. En dies assolellats, els pobles es vesteixen de melancolia poètica, perfectes per recórrer sense presses i aturar-se a conversar amb els veïns.
La bellesa que encara sorprèn
Potser el més sorprenent del Baix Empordà no és la seva bellesa, sinó el fet que encara conservi el seu caràcter malgrat els focus del turisme. En una Europa cada cop més homogènia, aquest racó es manté autèntic, íntim i viu.
Potser no cal creuar el Mediterrani per trobar la Toscana. N’hi ha prou amb deixar-se perdre per Girona i escoltar allò que les seves pedres, el seu silenci i els seus paisatges encara tenen per explicar.
I tu, coneixies aquest tresor amagat? Comparteix aquest descobriment i sorprèn aquells que encara pensen que per viatjar al passat cal sortir de Catalunya.
