Quan el cos et demana fugir de la rutina i respirar a fons, hi ha indrets que et criden sense fer soroll. Espais on el temps s’alenteix, el mòbil queda oblidat al fons de la motxilla i l’única cobertura que busques és la de l’ombra dels arbres.
En un racó de Catalunya, amagat entre muntanyes que freguen els 3.000 metres, hi ha un poble que no només captiva per la seva bellesa rústica. Té alguna cosa més. Alguna cosa inesperada. Una sorpresa que et deixa amb un somriure i ganes de tornar.
Una llegenda que ho explica tot
Conta la història popular que fa molts anys, un pare cec i els seus set fills, pastors tots ells, buscaven refugi de la neu. Van seguir el consell d’una flor de saüc i van baixar fins a una vall fèrtil on cada fill va aixecar una casa. D’aquí en va néixer Setcases, nom que avui manté amb orgull.
Aquest relat, mig mite, mig realitat, dona pistes del caràcter d’aquest poble: resistent, arrelat i ple de simbolisme.
Muntanyes, rierols i un nom amb sentit
Amb menys de 200 habitants i envoltat de pics com Bastiments o Costabona, Setcases s’estén a 1.270 metres d’altitud, allà on el riu Ter comença el seu llarg viatge cap al mar. En aquesta petita localitat del Ripollès, la pedra, la fusta i el silenci són els protagonistes.
Hi arribes i et rep el so constant de l’aigua. Un murmuri que acompanya cada pas i et guia cap a un dels seus tresors més desconeguts.
Una platja a la muntanya?
Sí, has llegit bé. Una platja.
Però no una qualsevol. Es tracta de la platgeta de Setcases, una piscina natural amb aparença de cala fluvial, situada molt a prop del nucli urbà. Amb sorra fina, aigües cristal·lines i un entorn de vegetació exuberant, aquest racó fa que molts s’hi quedin bocabadats.
No és natural al cent per cent, però això no li resta encant. És un petit oasi dolç enmig del verd. I quan hi arribes després d’una caminada entre arbres, el bany es converteix en una recompensa que no té preu.
Molt més que un bany
El que fa especial aquesta platja no és només la seva ubicació. És el ritme. El tipus de visitant. L’ambient de calma.
Famílies amb nens, parelles que busquen un dia tranquil, excursionistes que s’hi deixen caure per casualitat. Aquí no hi ha presses, ni crits, ni música a tot volum. Només aigua fresca, pedres suaus i somriures.
Quan l’hivern es fon, el verd esclata
A l’hivern, Setcases és porta d’entrada a Vallter 2000, l’estació d’esquí més oriental del país. Però a l’estiu, el paisatge canvia de vestit i esdevé un paradís per als amants del senderisme.
Les rutes que surten del poble travessen el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i ofereixen panoràmiques de somni, cascades amagades i boscos que semblen pintats a mà.
Miradors que t’abracen amb la vista
No cal ser un gran muntanyenc per gaudir de les vistes. A pocs minuts del poble hi ha tres miradors que valen la pena:
- El Forat de l’Olla: amb una perspectiva preciosa sobre el Ter.
- El Collet de Xuriguera: silenci i horitzó verd.
- La Baidana: perfecte per fer una foto amb Setcases al fons.
I amb sort, potser veus passar un rebeco entre les roques.
Un poble que no es ven, es comparteix
Setcases no és lloc de grans hotels ni de turisme massiu. Aquí tot és petit: l’hostal, la carnisseria, la plaça. Però aquest és precisament el seu encant. La senzillesa que emociona.
El poble manté vives les seves tradicions i cada visita s’impregna d’aquest caliu. Els caps de setmana d’estiu, els restaurants omplen les taules amb trinxat, formatges de pastor i carne a la brasa. Producte de la terra, com el poble mateix.
Com arribar-hi i què portar
Des de Barcelona o Girona, arribar-hi és fàcil. Amb cotxe, la carretera C-17 et porta fins a Ripoll, i des d’allà només cal seguir fins a Camprodon i enfilar els últims quilòmetres cap a Setcases.
És important portar roba còmoda, calçat de muntanya i, si vas a la platgeta, banyador i una tovallola. No esperis grans serveis, però sí una experiència genuïna.
Una destinació per recordar
Setcases no és una moda. És un descobriment que et queda al cor. El bany a la platja d’aigua dolça és només l’excusa. El que realment t’atrapa és el ritme lent, l’hospitalitat de la gent, el paisatge que es transforma a cada estació.
I quan marxes, ho fas amb una promesa: la de tornar-hi ben aviat.
