L’escena és gairebé irreal: una torre de pedra antiga sobresurt entre la boira matinal, amb la vall estesa als seus peus. L’aire és fresc, fa olor de llenya humida, i cada passa pels seus carrers empedrats condueix a una postal nova. Benvinguts a La Iruela, un petit poble enclavat al Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas, on el passat s’alça damunt d’un penya-segat i observa el món des de les altures.
Alguns l’anomenen “el castell més pintoresc de Jaén”; d’altres, directament, afirmen que sembla tret d’una pel·lícula de Disney. Sigui com sigui, aquest lloc té alguna cosa que el fa inoblidable.
Un poble entre muntanyes i llegendes
La Iruela no és només un nom al mapa, és una joia a l’alçada. El municipi, amb poc més de 1.000 habitants, es troba a 915 metres sobre el nivell del mar. A la tardor, el paisatge que l’envolta es transforma: els verds intensos de l’estiu donen pas als ocres, daurats i vermellosos que tenyeixen les vessants. Les serres properes semblen encendre’s a cada sortida de sol.
La història de La Iruela es remunta a temps antics, amb empremtes íberes i romanes. Però fou durant l’Edat Mitjana quan el lloc va guanyar importància estratègica. El castell que avui corona el poble va ser construït inicialment en època musulmana, i després de la reconquesta passà a mans cristianes. Alguns relats locals sostenen que els cavallers templers van habitar el recinte durant un temps. Encara que la documentació no és concloent, l’aura templera encara flota entre les seves pedres.
Un visitant recent ho va resumir així: “No sé si van ser els templers o els contes de la meva infantesa, però aquest castell em va semblar màgic des del primer moment”.
El castell que sembla flotar al cel
El Castell de La Iruela no és una construcció qualsevol. S’alça damunt d’un promontori rocós tan vertical que, de lluny, sembla flotar. La seva torre principal, perfectament conservada, domina l’horitzó. Les merlets dibuixen una silueta afilada contra el cel clar de Jaén.
El seu origen, com molts castells andalusos, està lligat al període de dominació musulmana. Més tard, els cristians el van reforçar, i els ordes militars —incloent-hi possiblement els templers— el van utilitzar com a punt de vigilància a la frontera del regne de Castella.
Avui, caminar per les seves passarel·les de fusta i asomar-se als seus murs és una experiència sensorial. A un costat, el poble amb les seves teulades vermelles; a l’altre, un abisme de pins i boira. No hi ha drons ni filtres que superin l’emoció de veure-ho en persona.
A la tardor, l’atmosfera es torna encara més especial. La llum suau del capvespre banya la pedra antiga, i l’aire fresc convida a aturar-se. Aquí, el silenci té ecos medievals.
La Iruela a la tardor: rutes, sabors i silenci
Més enllà del castell, La Iruela és un punt de partida ideal per explorar un dels entorns naturals més imponents d’Andalusia. El Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas ofereix centenars de rutes per a senderistes de tots els nivells. Des de passejades suaus fins a travessies entre rius, boscos i miradors, cada camí és una invitació a perdre’s i retrobar-se.
La tardor és, sens dubte, la millor estació. Les temperatures baixen, els cels s’aclareixen i l’afluència de turistes disminueix. Tot sembla alinear-se per a una escapada íntima, tranquil·la i visualment inoblidable.
I si el cos demana descans i sabor, la gastronomia local respon amb contundència: migas, carns de caça, truita de riu, bolets de temporada i plats com l’ajoatao o la caldereta serrana. L’hospitalitat rural, entre cases emblanquinades i xemeneies fumejants, completa el quadre.
La teva pròxima escapada?
Arribar a La Iruela és senzill. Des de Jaén capital, es pren l’A-316 fins a Úbeda i després es continua cap a Cazorla. El trajecte, de poc més de dues hores des de Granada o Còrdova, és part del gaudi: paisatges ondulants, oliveres infinites i pobles blancs que esquitxen el camí.
Hi ha opcions d’allotjament per a tots els gustos: hotels rurals, cases de pedra restaurades i fins i tot petits apartaments amb vistes al castell. Molts d’aquests s’omplen a la tardor, així que convé reservar amb antelació.
Encara que no aparegui als grans catàlegs turístics, La Iruela és un secret que cada cop menys viatgers estan disposats a guardar. Els qui la descobreixen solen tornar. O, si més no, somiar a fer-ho.
Un castell de conte… i a només unes hores de casa
A vegades, no cal creuar un oceà per trobar paisatges de fantasia. En un racó serrà de Jaén, una torre mil·lenària segueix mirant l’horitzó com ho feia fa segles. Entre boires, arbres daurats i ecos de llegendes, el Castell de La Iruela recorda que la màgia també habita allò real.
T’animes a descobrir-lo aquesta tardor?
Comparteix aquest lloc amb qui buscaria màgia amb tu.
