El seu aspecte verge, els colors que es barregen entre la roca i l’aigua, el silenci que l’envolta… tot sembla dissenyat per la calma. Però el més sorprenent és com la intel·ligència artificial s’hi ha fixat, destacant-la per sobre d’altres indrets molt més coneguts.
Quan el més bonic no és el més famós
La costa catalana és plena de racons que, tot i ser espectaculars, sovint passen desapercebuts. Les grans platges urbanes, plenes de serveis, de bars i de gent, acaparen tota l’atenció. Però qui busca un moment de veritat amb la natura, qui desitja fondre’s amb el paisatge sense filtres ni artificis, ha de mirar més enllà.
Una pregunta senzilla va ser el detonant: quina és la platja més bonica de la província de Barcelona? La IA, sempre prudent, acostuma a oferir diverses opcions. Però en aquest cas, va ser directa.
El veredicte de la màquina
Entre les moltes platges que podrien haver ocupat aquest lloc d’honor, com la Platja de Sant Simó, Castelldefels, Ocata o Sant Pol de Mar, una va destacar per la seva singularitat: Cala Morisca.
Aquest petit tresor natural es troba al terme municipal de Sitges, i suma només uns 140 metres de longitud. El que li falta en extensió, ho compensa amb escreix en caràcter.
Dins del cor d’un parc natural
La cala s’integra en el Parc del Garraf, envoltada de formacions rocoses i vegetació mediterrània. L’ambient semisalvatge que la caracteritza la fa perfecta per desconnectar, per sentir que formes part del paisatge.
Les aigües són netes i clares, amb tonalitats que varien del turquesa al blau intens. La sorra, fina i daurada. Però el que realment captiva són els penya-segats imponents que s’alcen a banda i banda, com si protegissin el lloc d’un món que corre massa de pressa.
Entre la intimitat i l’exclusivitat
Tot i la seva bellesa, Cala Morisca no és tan coneguda com altres platges veïnes. Això juga al seu favor: és més íntima, més tranquil·la. Això sí, durant els mesos d’estiu pot arribar a estar força concorreguda, però no tant com altres arenals de la zona.
El seu accés, una mica amagat, fa que no tothom s’hi animi. Però per aquells que fan l’esforç, la recompensa és clara. És una platja que et convida a quedar-t’hi més del previst.
Un reconeixement amb valor simbòlic
Que una eina d’intel·ligència artificial, amb capacitat d’analitzar milers de paràmetres, triï aquest indret per sobre d’altres, no és un fet menor. És una mostra de com la bellesa natural i l’autenticitat continuen tenint valor, fins i tot en l’era digital.
Aquest reconeixement ha portat a molts curiosos a voler comprovar-ho per si mateixos. “Realment és tan bonica com diuen?”, es pregunten. I la resposta, gairebé sempre, és afirmativa.
