Catalunya presumeix de boscos infinits, muntanyes majestuoses i fagedes que a la tardor s’omplen de tons daurats. Però més enllà de paisatges tan coneguts com el Montseny, la Garrotxa o la Vall de Núria, Castella-la Manxa guarda un secret que bé mereix un viatge: Trillo, un petit poble de Guadalajara on les cascades del riu Cifuentes formen un espectacle natural únic.

A poques hores amb cotxe o tren d’alta velocitat des de Barcelona, aquesta escapada es converteix en una oportunitat per descobrir un racó diferent, on l’aigua i el color del bosc alcarrià sorprenen el visitant català acostumat a les fagedes i als valls pirinencs.

Més enllà del Montseny: una tardor de cascades a Castella-la Manxa

Qui viu a Catalunya sap que la tardor és sinònim de fulles caigudes, d’excursions familiars al Montseny, d’escapades a les fagedes de la Garrotxa o de jornades de senderisme a la Cerdanya i al Ripollès. Tot i això, hi ha vegades que el viatger busca alguna cosa diferent, un paisatge que no s’assembli al quotidià. En aquest sentit, Castella-la Manxa ofereix una proposta distinta i refrescant.

Trillo, a Guadalajara, és una d’aquestes joies inesperades. El riu Cifuentes travessa el cor del poble i es desborda en diverses cascades que creen un entorn d’aigua i vegetació poc habitual a la Meseta. A la tardor, el contrast entre el cabal del riu i els colors dels arbres converteix l’indret en un llenç natural que no necessita filtres ni artificis.

Per al visitant català, acostumat als boscos de muntanya, resulta sorprenent trobar-se amb un paisatge de ribera tan vibrant en una zona que molts associen només amb planures o deveses. La sensació és la de descobrir un tresor amagat al cor de l’Alcarria.

Trillo, el poble alcarrià que sorprèn el visitant català

Trillo no és un poble qualsevol. Les seves cases s’assenten entre suaus vessants, i l’aigua és sempre present en la seva identitat. El riu Cifuentes marca el ritme de la vida quotidiana i es converteix en escenari d’un espectacle que s’intensifica a la tardor, quan el cabal guanya força i les cascades bramen amb més ímpetu.

Passejar pels seus carrers permet combinar l’experiència cultural amb la natural. Des del pont sobre el riu s’obté una de les vistes més icòniques: l’aigua caient en diversos nivells mentre els arbres de ribera pinten l’horitzó amb grocs i taronges. És un lloc ideal per a qui busca fotografia de natura o simplement un respir lluny del bullici urbà.

A diferència de destinacions catalanes com Rupit o Tavertet, on les cascades depenen molt de la pluja, a Trillo l’aigua és constant. Això assegura al viatger una visita sempre impactant, especialment a la tardor, quan l’ambient fresc convida a recórrer l’entorn sense presses.

Com arribar-hi des de Barcelona o Girona: escapada de cap de setmana

Arribar a Trillo des de Catalunya és més senzill del que sembla. Des de Barcelona, el trajecte amb cotxe dura unes cinc hores i mitja, ideal per a qui gaudeix de la carretera i busca un viatge pausat que inclogui parades intermèdies. Una opció alternativa és combinar l’AVE Barcelona–Guadalajara (unes 3 hores) amb un trajecte en cotxe d’uns 45 minuts fins al poble.

Per a qui surt de Girona, l’opció més còmoda és agafar el tren fins a Barcelona i allà connectar amb l’AVE cap a Castella-la Manxa. D’aquesta manera, en un matí s’hi pot arribar sense necessitat d’avió i amb la comoditat del tren d’alta velocitat.

Aquesta proximitat converteix Trillo en una escapada perfecta per a un cap de setmana llarg, similar a les que molts catalans fan cap a l’Aragó o el sud de França. En aquest cas, el premi és descobrir un paisatge inesperat al centre de la península.

Altres paisatges tardorencs manxecs que rivalitzen amb els boscos catalans

Tot i que Trillo és el gran protagonista, Castella-la Manxa guarda altres racons tardorencs que bé poden competir amb els més bells paratges de Catalunya.

• Fageda de Tejera Negra (Guadalajara): les seves fagedes recorden les de la Garrotxa, amb la diferència que es troben en plena Serra d’Ayllón. A la tardor, els tons daurats dels seus arbres ofereixen un espectacle comparable al de Santa Fe del Montseny.
• Naixement del riu Mundo (Albacete): al Parc Natural dels Calares del Mundo i de la Sima, l’aigua es precipita per un gran cingle calcari. L’espectacle recorda als salts d’aigua pirinencs, però amb un caràcter més abrupte i mediterrani.
• Vall d’Alcúdia i Serra Madrona (Ciudad Real): aquí, en lloc de cascades o fagedes, el que sorprèn és la fauna. Durant la tardor es produeix la brama del cérvol, un fenomen sonor i visual que captiva tant com observar isards als Pirineus catalans.
• Serrania de Conca: les seves gorges i pinedes adquireixen en aquesta estació un aire melancòlic que pot evocar els paisatges de l’Alt Berguedà o del Pallars Sobirà, però amb la diferència d’un relleu més suau i ondulat.

Aquestes alternatives demostren que Castella-la Manxa no només és terra de planures i molins, sinó també de boscos, cascades i experiències naturals que sorprenen a qui arriba des de Catalunya.

Un viatge també gastronòmic

L’escapada a Trillo i als seus voltants no seria completa sense tastar la gastronomia local. Mentre a Catalunya la tardor convida a l’escudella, les castanyes o els panellets, a Castella-la Manxa apareixen plats de cullera com les migas ruleras, el morteruelo o el cabrit rostit. Són sabors intensos, pensats per reconfortar en els dies frescos.

La mel de l’Alcarria, amb denominació d’origen, és un altre tresor gastronòmic que pot convertir-se en el record perfecte del viatge. La seva dolçor contrasta amb l’aire fresc de les passejades i es converteix en un regal típic per portar de tornada a casa.

Ampliar horitzons des de Catalunya

Viatjar des de Catalunya a Castella-la Manxa a la tardor no és només canviar de paisatge, és també una manera d’ampliar horitzons. El viatger descobreix que, a poques hores, existeixen entorns naturals molt diferents dels habituals. Allà on a Catalunya dominen les fagedes i les muntanyes, a Guadalajara sorprenen les cascades i els boscos de ribera. Allà on el Pirineu ofereix silenci alpí, l’Alcarria regala el murmuri constant de l’aigua.

L’escapada és també una oportunitat per reflexionar sobre la diversitat de paisatges que ofereix Espanya. De vegades, l’extraordinari no és a l’altra punta del món, sinó a unes hores de tren o carretera.

Catalunya té paisatges únics, però Castella-la Manxa et regalarà una tardor diferent

El viatger català no ha de renunciar als seus boscos ni a les seves muntanyes per gaudir de la tardor. N’hi ha prou amb creuar el mapa cap a Castella-la Manxa i deixar-se sorprendre per un espectacle natural diferent.

Trillo i les seves cascades del riu Cifuentes en són l’exemple perfecte: un lloc proper, accessible i ple de màgia que demostra que la tardor no entén de fronteres.

Aquest any, t’atreveixes a canviar el Montseny per les cascades de l’Alcarria i descobrir una tardor que et deixarà sense paraules?