Els camins amaguen codis secrets. No parlen, però ens indiquen. I entre arbres, pedres i corriols, una simple pinzellada de color pot marcar la diferència entre perdre’s o arribar a destí.
Una guia silenciosa a cada pas
Fer senderisme és molt més que caminar. És endinsar-se en la natura, deixar enrere la rutina i seguir una ruta sovint invisible. Però, com saber si vas pel bon camí? La resposta pot estar pintada en una pedra, o amagada en el tronc d’un arbre.
En molts recorreguts de muntanya, les marques de colors esdevenen la brúixola del senderista. Sovint discretes, però molt útils, aquestes línies són un llenguatge visual que cal aprendre per moure’s amb confiança. No són aleatòries. Tenen sentit. I et poden treure de més d’un embolic.
El codi dels colors
El sistema de senyalització està regulat i respon a criteris clars. A l’Estat espanyol, la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) ha establert un sistema basat en colors combinats i formes geomètriques que indiquen el tipus de ruta.
Aquests són els tres principals codis:
GR: Gran Recorregut – Blanc i vermell
Són les rutes més llargues, aquelles que superen els 50 quilòmetres i sovint travessen comarques o fins i tot països. El famós Camí de Sant Jaume o el GR-92, que recorre tota la costa catalana, en són exemples clars.
Aquestes marques, sovint vistes en trams llargs i ben senyalitzats, et guien per itineraris pensats per fer en diverses etapes. Perfectes per qui busca desafiaments i paisatges canviants.
PR: Petit Recorregut – Blanc i groc
Les rutes PR tenen entre 10 i 50 quilòmetres i són ideals per a una jornada o cap de setmana. Tot i ser menys exigents que les GR, poden ser igual de boniques i reveladores.
És habitual trobar-les en entorns naturals protegits, parcs naturals o prop de pobles que volen posar en valor el seu entorn.
SL: Sender Local – Blanc i verd
Aquestes rutes són curtes, de menys de 10 quilòmetres, i acostumen a ser circulats o lineals amb poc desnivell. Són perfectes per fer en família, amb nens o per iniciar-se al senderisme sense riscos.
Poden portar-te a un mirador, a una font amagada o a una ermita perduda entre pins. Rutes humils, però encantadores.
La forma també parla
Les marques no només varien en color. La forma i disposició de les línies també són importants. Generalment, es pinten en forma de dues franges paral·leles (una blanca i una de color) per indicar continuïtat del camí.
Altres senyals habituals són:
- Gir a la dreta o esquerra: es marca amb una forma de “L” amb els mateixos colors.
- Camí erroni: dues línies creuades en forma de “X”. Quan veus això, és moment de recular.
- Final de ruta: pot indicar-se amb dues línies verticals o un símbol específic.
Aquests codis, tot i estar pensats per ser intuïtius, val la pena aprendre’ls abans de sortir. Saber llegir-los pot estalviar hores de confusió.
@emisanchez1970 #quebuenoparalasrutas #genial #😘😘🇪🇸🇪🇸 ♬ sonido original – Emi Sánchez
I si no hi ha marques?
No tots els camins estan senyalitzats. O pot passar que la pintura s’hagi esborrat, que algú hagi modificat les marques (una pràctica irresponsable i sancionable), o que simplement estiguem fora d’una ruta oficial.
Per això, cal no confiar-ho tot als colors. És essencial portar:
- Mapa físic de la zona
- Brúixola o GPS
- Roba adequada i d’abric
- Aigua i menjar suficient
- Informació prèvia de la ruta
El senderisme requereix previsió. La natura pot ser imprevisible i cal respectar-la.
Un llenguatge que connecta amb la natura
Cada senyal és com una petita petjada col·lectiva. Darrere hi ha voluntaris, federacions i ajuntaments que treballen per mantenir els camins accessibles i segurs. És un esforç discret però fonamental perquè tu, caminant per una fageda o pujant un coll, no et perdis mai més del compte.
Respectar aquestes marques és també una manera de protegir l’entorn. No pintar per sobre, no modificar, no arrencar senyals. El senderisme és llibertat, però també és responsabilitat.
I tu, ja els coneixies?
La propera vegada que surtis a caminar per la muntanya, para atenció a les marques. Potser ja les havies vist i no els havies donat importància. Ara, però, sabràs que són aliades fidels.
Una línia blanca i groga et pot portar a un salt d’aigua. Una blanca i vermella, fins al límit entre dues regions. Una verda i blanca, a aquell racó màgic del bosc que només coneixen els locals.
Són el llenguatge de la natura per a qui sap escoltar. Ara que coneixes el codi dels camins, només et falta una motxilla i les ganes de descobrir. Bon senderisme!
