Des de fa setmanes, la notícia circula entre cinèfils, curiosos i veïns del districte de Sarrià-Sant Gervasi: Woody Allen hauria adquirit una de les mansions més singulars de la ciutat. La casa, signada per l’arquitecte Enric Sagnier l’any 1917, combina el millor del modernisme català amb un aire acollidor que recorda les velles masies. No es tracta només d’una propietat de luxe, sinó d’un espai carregat de memòria, perquè Allen ja hi havia rodat escenes de Vicky Cristina Barcelona. La fascinació d’aleshores es converteix ara en un vincle personal segellat amb una compra que supera el purament immobiliari.
Un refugi al cor de Sarrià-Sant Gervasi
El barri del Putxet, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, és un dels racons més cobejats de Barcelona. Tranquil, verd i amb aire senyorial, és un enclavament que combina la calma residencial amb la proximitat al centre cultural de la ciutat. Per a algú com Woody Allen, acostumat al bullici de Nova York, el contrast resulta ideal. Aquí pot passar desapercebut entre carrers arbrats i edificis amb història, però a pocs minuts de museus, teatres i sales de concert.
Aquest indret ha estat, tradicionalment, refugi de famílies burgeses, artistes i professionals que cerquen un equilibri entre privacitat i vida urbana. No sorprèn que Allen hagi posat els ulls en aquest entorn: encaixa amb la imatge del creador que, tot i viure immers en l’art, valora el silenci i la serenor de la seva vida personal.
Una joia arquitectònica d’Enric Sagnier
La mansió adquirida per Allen fou dissenyada el 1917 per Enric Sagnier, un dels arquitectes més prolífics de Barcelona, responsable de més de 300 edificis repartits per la ciutat. El seu estil, situat entre el modernisme i l’eclecticisme, es distingeix per l’ús magistral de materials nobles i detalls decoratius de gran riquesa.
L’habitatge, amb una superfície construïda propera als 1.100 metres quadrats sobre una parcel·la de 1.600, és un autèntic caprici modernista. Els seus terres de mosaic hidràulic conten històries geomètriques i florals. Les baranes de forja artesanal s’entrellacen com branques que s’enfilen cap al cel. Els sostres, de més de quatre metres d’alçada, donen un aire senyorial i lluminós a cada estança. Escales de roure massís, vitralls acolorits i ceràmiques a la façana completen un conjunt que sembla sortit d’una postal de la Barcelona de principis del segle XX.
L’immoble ha estat restaurat amb molta cura, mantenint-ne l’essència patrimonial, però incorporant-hi comoditats contemporànies. La mansió ofereix la dualitat perfecta: un testimoni del passat modernista i una llar adaptada a les necessitats actuals.
Vincle cinematogràfic i emocional
El 2007, durant el rodatge de Vicky Cristina Barcelona, Allen va descobrir aquesta casa com a localització per a algunes escenes. Aleshores, segons expliquen els qui van participar a la producció, va quedar impressionat amb el lloc. L’encant de l’arquitectura, el joc de llums que entraven pels finestrals i la calidesa dels seus espais no només funcionaven a la pantalla: connectaven amb l’univers emocional del director.
Anys després, aquella impressió sembla haver cristal·litzat en un gest més íntim: convertir la mansió en el seu refugi personal. No és casualitat que Barcelona, que ja li inspirà un relat cinematogràfic ple de passió, dubtes i trobades, torni a formar part de la seva vida de manera tangible. El vincle entre el cineasta i la ciutat es transforma en una relació més profunda, gairebé familiar.
El mercat del luxe i la compra milionària
Tot i que no s’ha confirmat oficialment el preu, fonts immobiliàries situen l’operació al voltant dels 25 milions d’euros. Una xifra elevada, però no inusual en el mercat d’habitatges singulars de Barcelona. En els darrers anys, la ciutat s’ha consolidat com una destinació d’inversió per a fortunes internacionals atretes pel patrimoni arquitectònic i la qualitat de vida mediterrània.
El que distingeix aquesta compra no és la xifra, sinó la càrrega simbòlica. No es tracta d’una inversió habitual, sinó d’un gest de pertinença. Woody Allen no només adquireix un immoble: s’integra en una ciutat que l’adoptà com a personatge i el convertí en part de la seva història cultural.
Barcelona, musa i refugi
Al llarg de la seva carrera, Allen ha mantingut una relació especial amb diverses ciutats europees: París, Roma o Londres han estat escenaris del seu cinema i de la seva vida personal. Tanmateix, Barcelona té un lloc diferent en aquesta llista. Aquí no només hi rodà una pel·lícula, sinó que també hi trobà una atmosfera que dialoga amb les seves obsessions artístiques: la bellesa quotidiana, l’atzar en les trobades i la intensitat emocional.
En escollir aquesta mansió modernista com a refugi, el director referma aquest lligam. Barcelona no és només un escenari passat, sinó un present tangible i un futur possible. La ciutat es converteix en musa, però també en llar. I amb això, s’afegeix a la història d’artistes internacionals que han fet de la capital catalana un lloc d’inspiració i pertinença.
Una llar que explica històries
El nou refugi de Woody Allen a Barcelona no és únicament una casa, ni tan sols un monument al modernisme. És un encreuament de camins entre cinema, arquitectura i vida personal. La mansió respira història, però també projecta futur. Cada mosaic i cada forja expliquen una part de la ciutat, i ara, també un capítol en la vida d’un dels directors més influents del segle XX.
Pot una casa convertir-se en un personatge dins d’una biografia? En aquest cas, sembla evident que sí. L’adquisició no només canvia la vida del cineasta, també enriqueix la narrativa cultural de Barcelona, que continua sumant històries d’artistes que l’escullen com a refugi.
Què en penses? Barcelona continua sent avui una musa global per a l’art i la creació? Comparteix la teva visió i reflexiona sobre com una ciutat pot convertir-se en l’escenari íntim de la vida d’un creador.
