Era pública la gran amistat que unia a Mila Ximénez i Terelu Campos. I ara que la tertuliana de ‘Sálvame’ ha mort com a conseqüència d’un càncer del pulmó, la seva amiga li ha dedicat un post al seu blog de la revista ‘Lecturas’. “Ai, Déu meu, ja s’ha complert una setmana des que Mila ens va deixar! Està sent molt dur el procés d’acceptació del que ha passat i que no tornaré a veure-la físicament. Pensar-ho em destrossa l’ànima, encara que, d’altra banda, ara sé que puc parlar amb ella cada vegada que vulgui. Abans havia d’esperar que ella tingués forces per a despenjar el telèfon per a parlar o per a contestar un missatge, però ara està dins meu i puc recórrer a parlar amb ella cada vegada que vulgui o que ho necessiti”, comença escrivint Terelu.
“He de confessar-vos que estic molt preocupada per la meva mare, perquè la mort de Mila l’ha enfonsat. Sento que Teresa ha patit una baixada en aquests dies i em preocupa, perquè, encara que em transmet que ho intenta suportar, no pot superar el que ha passat. I l’entenc. Influeix molt pensar en l’edat que tens i en què pugui passar-te alguna cosa en qualsevol moment”. Seguidament, parla de Mila: “Quina lliçó ens ha donat Mila davant la mort abans de marxar per sempre! Quina serenitat ha tingut en les seves últimes decisions i quina ajuda per a la seva filla i per als seus germans, per a transmetre’ls que marxava tranquil·la i en pau. Tant de bo no se m’oblidi mai el que ha fet Mila per a poder seguir els seus passos quan arribi el meu moment!”
“La feina no m’ha permès veure la quantitat d’homenatges que se li han fet aquests dies. Només he pogut recuperar moments de ‘Sálvame’ i m’he emocionat en veure aquest mural amb la seva cara i el seu somriure donant nom al plató de Mila Ximénez”, escriu la filla de María Teresa Campos, que relata com va rebre la notícia de la mort de Mila: “Vaig rebre la notícia mentre estava treballant i no vaig poder anar al tanatori tan ràpid com m’hagués agradat. La desesperació es va apoderar de mi. Necessitava estar al costat de la seva família en aquests durs moments, perquè ells també són la meva família. Fins que no vaig arribar a aquella sala de la M-30 no vaig poder tranquil·litzar-me. Volia abraçar-me a ells, plorar junts i parlar amb Mila”.
A més, Terelu explica que “en sortir del tanatori no sabia on anar i, de sobte, vaig decidir anar al Doble, un dels últims llocs on vaig anar amb ella. Em vaig asseure i vaig demanar el meu rom amb molt de gel i la pell de la taronja en una copa baló, com sempre faig, però a més vaig demanar la seva copa: un gin-tonic com a ella li agradava, en got de sidra. Vaig brindar per ella i vam beure juntes. Podeu estar segurs que no per última vegada!”
“Us confesso que estic esgotada, física i psicològicament. Quan em trobo així només hi ha un lloc que recompongui les meves forces. Necessito tornar a Màlaga, la meva terra, i com més aviat millor, perquè necessito la calor de la meva família i dels meus amics d’allà. Sobretot, vull asseure’m enfront de la mar i plorar a Mila”.
