El documental de Rocío Carrasco ha fet reflexionar. Els col·laboradors de televisió i tota la premsa rosa en general no fan més que parlar d’una altra cosa, bocabadats davant del testimoni de l’ex d’Antonio David Flores. L’última a pronunciar-se ha estat Terelu Campos en la seva columna de Lecturas, la que aquesta setmana centra en confessar què li sembla la sèrie de la seva amiga.
“Vull compartir amb vosaltres què he sentit fins ara amb la docusèrie de Rocío Carrasco. Reconec que mai no l’he vist sola perquè no he estat capaç de fer-ho. Em costava molt enfrontar-me a la soledat del meu menjador i posar-me davant de la televisió mentre la meva mare està a la seva habitació de casa meva. Ella no ho pot veure i això em produïa a mi una sensació de desassossec”, engega la tertuliana.
Terelu i Rocío sempre han mantingut una bona relació d’amistat, el que ho fa tot encara més difícil: “He tingut sentiments contraposats perquè hem passat molts anys demanant-li a algú que estimem que expliqui la seva veritat al món. Ha estat gratificant i he sentit un gran orgull per la valentia d’aquest procés i teràpia pública que Rocío està fent. M’ha produït molt de dolor reviure moments que ella m’havia explicat i altres que desconeixia, com el seu patiment durant el segon embaràs i molts detalls que ha explicat sobre la relació amb el pare dels seus fills. Em va impressionar moltíssim”.
Per a Terelu Campos, el pitjor va ser el primer episodi: “No vaig tenir consol i no recordo haver plorat tant en la meva vida per alguna cosa que no fos la pèrdua d’un ésser estimat. Veure-la plorar així i com li faltava la respiració em produïa un esquinç que no podia suportar. He passat moltes nits sense dormir o amb malsons després de cada episodi mentre recordava frases com que té els fills morts en vida. No em sentava bé i tenia intranquil·litat”.
Una confessió que acabava amb un aplaudiment cap a la seva amiga: “Rocío és una persona extremadament protectora amb les persones a qui estima i té una certa incapacitat de suportar que aquestes persones pateixin per alguna cosa que li passa a ella. És una dona molt generosa, perquè no comparteix el seu dolor i això el fa més gran”.
