Terelu Campos se sincera sobre els càncers que ha patit

Terelu Campos ha patit dos càncers de pit, una malaltia que ha marcat la seva vida i que té molt present sempre que va al metge. La filla de María Teresa Campos, tertuliana de televisió, centra la seva columna de Lecturas d’avui precisament en aquest aspecte de la seva vida. Reconeix que sent “molta por” cada vegada que té revisió amb l’oncòleg: “Tots sabeu que he passat un procés pel càncer bastant dur i, fins i tot, traumàtic. Em vaig sotmetre a una doble mastectomia per no viure amb por. Us confesso que en el dia a dia no visc amb por, però sí quan s’apropen les dates de les meves revisions cada sis mesos. Aquesta vegada he estat especialment nerviosa. Pot ser que se m’hagi ajuntat tot, el conflicte públic amb la meva germana, el trasllat de la meva mare, tenir-la a casa, esperar que ella estigui bé…”.

“Una de les proves oncològiques és la ressonància de pit a la que em sotmeto atemorida perquè sóc claustrofòbica. No puc entrar en aquest tub com una persona normal. Agraeixo al doctor que em posi ferma i que em digui que no em sedarà perquè he de ser prou forta per fer-ho. Això sí, la fortalesa també me la dona les dues pastilles que em prenc una hora abans per poder-me ficar allà. Estic segura que si algú em veu pels passadissos pensa que estic penjada perquè vaig una mica empastellada. Després de la ressonància em faig l’analítica amb marcadors tumorals i la radiografia de tòrax. Tenia la necessitat que aquesta radiografia em digués que no havia fet mal al pulmó perquè em vaig quedar tocada després d’haver passat la Covid. Fumo i sé que no és una cosa que hagi de fer, no em sento orgullosa”, afegeix.

Terelu Campos, en una de les últimes intervencions /  Telecinco
Terelu Campos, en una de les últimes intervencions / Telecinco

En un atac de sinceritat, la periodista agraeix al seu doctor que detectés el segon càncer: “Allò em va salvar la vida, sense cap mena de dubte”. Ara que ja té els resultats i sap que són bons, respira tranquil·la: “Poques hores després vaig rebre la notícia que totes les proves havien sortit bé i allò em va alleugerir. He cantat victòria fins d’aquí a sis mesos. No penso viure amb por, però feia tant de temps que no m’envaïa el pànic i l’angoixa. La ment és així de traïdorenca i et juga males passades”.

Nou comentari