Sonia Ferrer denuncia les negligències mèdiques que la podrien haver matat

La presentadora denuncia el tracte que va rebre quan patia càncer d'ossos, el que va accentuar el seu "dolor inhumà"

Sonia Ferrer és una de les presentadores catalanes que més fama ha guanyat en el món de la premsa rosa. Gente la va fer coneguda, mentre que ara triomfa amb Todo Corazón a Telemadrid. Si avui és notícia, però, no és per la seva vida professional… sinó per un malson que va viure quan només tenia 15 anys. La mort de la periodista Olatz Vázquez després de denunciar que havia rebut tard el diagnòstic del seu càncer ha colpit Ferrer, que ha decidit compartir una experiència similar que va patir quan era adolescent per intentar conscienciar la gent.

“Jo tenia 15 anys i un tumor d’os a la columna que m’estrangulava la medul·la. Una presumpta eminència en traumatologia li va dir a la meva mare que jo tenia un dolor imaginari i que només volia cridar l’atenció. El que va començar sent ocasional va convertir-se en una cosa diària. Queia a terra i convulsionava amb uns dolors inhumans. Intentant calmar-los, m’injectava Nolotil cada dia i prenia tot el que queia a les meves mans. I, és clar, la meva orina va acabar tacada de sang. Tenia 15 i un gran uròleg va insinuar davant de la meva mare i de la meva àvia que com que vivia sola a l’estranger, doncs que a saber amb qui hauria anat al llit i quina infecció podria haver agafat. Vivia sola, sí, però seguia sent verge encara que ningú semblava creure’m”, relata en un testimoni brutal.

Però la cosa va anar a pitjor: “Un dentista em va treure els queixals del seny perquè, sense cap mena de dubte, es devia a un dolor reflex. També vaig dur un alçador en el peu esquerre perquè va dir que tenia una cama 1 cm més llarga que l’altra. Arribava a Urgències trencant la roba amb les dents, plorant i cridant perquè el dolor era insuportable i em donaven l’alta diagnosticant-me gasos”.

Un seguit de diagnòstics erronis, faltes de respecte i menyspreus que van durar gairebé tres anys fins que un doctor va pensar que podria tenir el que tenia encara que no tingués l’edat de l’estadística: “Amb gairebé 18 anys, el tumor era massa gran perquè el risc de tocar la medul·la en treure’l no fos gairebé inevitable. Va acabar tot bé perquè aquí estic, caminat i bé, però podria no haver estat així. Mai, cap d’ells, va saber dir que no sabien què em passava. Tan difícil és? No sé bé que m’ha dut a compartir això, suposo que la història d’Olatz m’ha tocat”.

La seva història ha indignat moltíssim als seus seguidors de Twitter, que han acabat amb la pell de gallina pel seu testimoni. Ella té clar el problema: “No qüestiona la qualitat dels metges, però la seva necessitat de donar un diagnòstic va allargar molt el meu patiment i gairebé acaba amb les meves cames”.

Nou comentari