La confessió més surrealista de Sílvia Abril, sobre una mania que tenia d’adolescent

La catalana ha parlat d'experiències paranormals i també sobre tics que tenia quan era més jove

Sílvia Abril ha acudit a El Hormiguero acompanyada de David Fernández, el seu company en la nova obra de teatre que protagonitzen. L’humorista catalana ha volgut fer un petit repàs a la seva trajectòria professional, però també ha aprofitat per treure a la llum detalls curiosos de la seva intimitat. Entre ells, una mania que gairebé la deixa sense celles: “Quan era adolescent tenia un toc una mica estrany… Em produïa un plaer molt profund estirar-me les celles. I sí, vaig estar molts anys sense celles perquè me les arrancava”.

I n’afegia més detalls: “Tinc fotografies meves sense celles! La meva mare estava desesperada i em va arribar a fer unes manyoples perquè a les nits també me les arrancava… El més preocupant de tot plegat era que anava a pitjor. Que ara ho penso i no ho entenc, ja podria haver-me donat pels pèls del bigoti! Així m’hauria fet un favor”.

I d’aquí, a fer un parell més de confessions. La primera, sobre una experiència paranormal que ha fet molta gràcia als teleespectadors: “Un cop em va cagar un fantasma a l’espatlla. Sortia de l’enterrament d’un amic meu molt jove. Jo tenia una cançó que sempre la relacionava amb ell, la de Ay que gustito pa’ mis orejas. Sortíem de l’enterrament parlant tranquil·lament quan se’m van cagar a una de les espatlles, tot fregant la meva orella. Vaig saber automàticament que era ell”.

Sílvia Abril, en una entrevista a El Hormiguero / Antena 3

La primera feina de la catalana va ser en una fàbrica de roba interior, el que va sorprendre molt: “Trevallava en una fàbrica de sostenidors i calces de luxe. Em dedicava a tallar filets perquè a les riques no els rasqués el chirimiri“. Ara bé, un dels seus projectes professionals més divertits va ser quan va fer de ballarina durant l’actuació de Chikilicuatre a Eurovisió el 2008: “Em vaig caure a propòsit durant l’assaig i el regidor alemany va fer un crit perquè tot s’aturés. Vam haver d’explicar-li que era una broma i que havíem de continuar després d’allò, però va costar”.

Nou comentari