Sandra Barneda renya les concursants de ‘La casa fuerte’: “Quina pena”

La presentadora catalana les ha esbroncat per desqualificar-se entre elles pel seu físic

Aurah Ruiz ha començat a concursar a La casa fuerte, una incorporació que ha encès els ànims entre la resta de participants. De fet, durant la gala d’aquest dimarts hem vist una forta discussió entre elles que ha indignat, fins i tot, a la presentadora. I és que s’han començat a insultar amb atacs directes sobre els seus respectius físics: “Has vist quin pit tan exagerat? Jo no vull un pit tan gran com el teu”, deien entre moltes altres crítiques. 

Sandra Barneda no ha volgut tolerar aquests comentaris i les ha renyat en directe: “Em fa pena, molta pena, això de desqualificar-se entre dones. Heu estat comentant com esteu operades, si més a dalt o més enllà… Em fa molta pena, quina pena. Criticar el cos d’una altra persona, sigui home o dona, està molt malament”. 

Sandra Barneda renya Rebeca en directe   Telecinco

Sandra Barneda renya Rebeca en directe / Telecinco

Un toc d’atenció que xoca amb l’actitud passiva i permissiva que va adoptar Jorge Javier Vázquez durant la gala anterior. Cal recordar que un dels concursants, Asraf, va acusar-lo obertament de “no tenir personalitat” i de dir només el que li dicten des de direcció. El presentador català no va respondre, el que es va interpretar com un tracte de favor cap a Isa Pantoja, que és parella d’Asraf.

Sandra Barneda parla sobre 'La casa fuerte' amb Jorge Javier Vázquez   Telecinco

Sandra Barneda parla sobre La casa fuerte amb Jorge Javier Vázquez / Telecinco

 Precisament sobre aquest controvertit tema han parlat a Sálvame durant la visita de Sandra Barneda. La catalana aprofitava la seva estada a plató per preguntar directament a Jorge per què no es va defensar: “He reflexionat molt sobre aquell moment. Són les situacions a televisió que et passen i que saps perfectament que es pot embolicar i que perdràs el cap en una guerra estèril que no porta enlloc. Em feia una mica de vergonya aliena sentir-lo. A més a més, veia que Isa estava avergonyida… Era una situació molt compromesa. Als meus 50 anys, m’he adonat que el millor és estar en silenci i que el públic jutgi”.  

Nou comentari