Amb Paz Padilla desapareguda i sense ganes de tornar a plató, Sálvame ha hagut de buscar una solució. Quedar-se sense la presentadora substituta principal els hi complicava l’organització, per la qual cosa han optat per buscar algú que faci la seva feina fins que se sàpiga si continuarà amb ells o no. L’escollida no ha estat una de les col·laboradores de la plantilla, sinó una periodista sense experiència en la premsa del cor. Parlem d’Adela González, una reportera basca que ha estat al capdavant de programes d’actualitat i alguns d’entreteniment. Fins fa poc treballava en dos programes de Telemadrid, en els que tampoc no es parlava de la vida dels famosos.
Aquest és un gran canvi de registre per a ella, tot un repte que afronta amb il·lusió i expectació. Els teleespectadors de Sálvame s’han sorprès molt amb l’anunci del seu fitxatge, ja que Adela forma part d’un món periodístic totalment diferent. Ella confia que tenir un bagatge diferent pugui ser-li útil: “El meu objectiu serà contextualitzar i aportar dades rellevants que resumeixin les informacions i els temes que parlin al Sálvame Naranja. Sumar-me a l’equip de Sálvame suposa provar un registre nou, un to informal amb el que aportar dades i informar d’històries que entretinguin i emocionin. Jo vinc d’un altre món, el de l’actualitat, però em considero una dona viva i amb sang a qui li agraden els reptes”.
Pel que fa a la seva vida privada, cal destacar que viu a Bilbao amb la resta de la família. El 2020 va viure el moment més dolorós de la seva vida, quan va morir la filla amb només 8 anys per culpa d’un càncer de pulmó. Després d’un temps de baixa per estar al seu costat, la presentadora va tornar a televisió en un programa que li va dedicar i que va aprofitar per donar les gràcies a tothom per les mostres d’estima que havia rebut. A més a més, va compartir una carta en la que demanava més inversió en la investigació del càncer infantil: “Quimioteràpia, cirurgia, radioteràpia i més quimioteràpia durant gairebé 10 mesos. No imaginàvem que un cos tan petit i minvat per un tumor seria capaç de suportar un temporal així, però ho va sense no sense complicacions. Sabem que són moltes les urgències i les necessitats, però per evitar tant de patiment fa falta molta més investigació. Més pressupost i més fons. Contribuir a que aquests recursos siguin cada vegada més grans és cosa de tots”.
