A la direcció de Sálvame li encanta provocar enfrontaments entre els seus col·laboradors. Una bona discussió sempre genera audiència i és ben barata de produir, tenint en compte que ja els tenen en plantilla. Aquest dijous s’ha fet evident que no els fa pena atacar un dels seus si amb això aconsegueixen més teleespectadors. Com? Insistint repetidament en un presumpte àudio que demostraria que Laura Fa havia criticat la seva companya Lydia Lozano. El programa no feia més que repetir com de dolenta havia estat la tertuliana catalana, que no entenia res del que estava passant. Kiko Hernández es ficava pel mig i deia que ell havia sentit els àudios: “Crec que t’has equivocat, Laura, perquè dones on més mal li fa a Lydia. Mai no t’he vist atacar d’aquesta manera, sempre t’havia vist analitzar la professionalitat dels companys i no atacant amb un tema personal”. L’expectació anava augmentant, amb cada vegada més curiositat sobre què hauria dit Laura Fa.
Al final, com en tantes altres ocasions, no era per tant: “Li retrec la feina que ha fet com a analista, perquè t’ha d’agradar molt la televisió com a ella… A mi m’agrada més viure”, una manera molt subtil de dir que treballa moltes hores. Ara bé, és això tan greu com deien? Laura Fa es mostrava indignada pel bombo que havien donat a aquestes paraules: “Que amb això he deixat malament el teu marit? Com? Sóc la primera que diu que treballes molt? Em baso en el que sempre dius tu, que quan arribes a casa segueixes veient la televisió. Què passa? No puc no voler la teva vida? No has entès res del que he dit. Jo treballo a Sálvame i és normal que em preguntin per vosaltres”.
Una polèmica a la que se sumava una altra, ja que en aquesta mateixa entrevista Laura Fa hauria criticat el programa i això tampoc no els ha agradat. Què se la sent dir exactament en aquest àudio? “Aquest és el programa més dur en el que he treballat perquè provoca un desgast molt gran, tant pel que fa a les relacions personals com a les de feina. És dur perquè la feina condiciona les hores que estàs allà i també la vida. Jo pensava que era tot més espectacle i no és així, les esbroncades passen factura a nivell personal. Em va costar molt adaptar-me, sobretot perquè ningú no esperava que jo estigués allà durant molt de temps”.
Els companys aprofitaven per carregar contra ella d’una manera molt injustificada: “Laura, has fet una cosa molt lletja que és criticar el programa que et dona per a viure. Dius que és difícil treballar aquí quan vas ser tu qui va voler entrar-hi. Abans celebraves estar aquí i ara parles de com és de complicat”. Unes paraules que tornaven a enfadar la catalana, que lamentava que no l’entenguessin.
