Els col·laboradors de Sálvame paguen un alt preu a canvi de treballar en el programa del cor. Convertits en personatge per l’alta expectació mediàtica que envolta l’espai, han de fer front als missatges més àcids i a les crítiques ferotges dels teleespectadors. A més a més, viuen en un ambient carregat de tensió que moltes vegades deriva en enfrontaments molt durs. Per una altra banda, sembla que a vegades amb el lloc ve implícita l’obligació de parlar de la seva vida privada. Aquest no és el cas de Gema López, per això, una de les poques que manté la seva intimitat allunyada del focus.
En l’últim programa li han preguntat precisament sobre això, un hermetisme que a vegades també li ha generat maldecaps: “Dir no té un preu i he pagat el càstig. Diu que sóc una de les sagrades del programa? Això és qüestió del que a mi em valgui la pena o no. El límit el poso jo i el dia que no em compensi, de manera voluntària, diré que no em compensa arribar allà i que no vull seguir“.
“Jo sé quin és el meu límit i crec que sempre l’he marcat. Sé les coses per les que no passaria i he pagat per dir que no, repeteixo. He assumit aquest càstig voluntàriament. Els he admès i els entenc“, reflexionava. Mai no ha donat detalls de la seva vida privada com el programa voldria, però sembla que aquesta victòria també té conseqüències.
