Rocío Flores ha estat l’encarregada de filtrar informació sobre la seva família des que acomiadessin el pare de Sálvame. La noia és tertuliana a El programa de Ana Rosa, escenari que aprofita per confirmar i desmentir tots els rumors que els envolten. Molts es preguntaven si Antonio David Flores i Olga Moreno, de qui s’ha separat recentment, haurien passat les festes nadalenques junts. I, una altra vegada, ha estat Rocío qui ho ha confirmat: “Hem tingut la sort de poder sopar tots junts la nit de Cap d’Any, la Covid ho ha permès. Hem sopat a casa del meu pare i d’Olga amb la meva àvia, els meus germans i els meus tiets. No va haver-hi tensió, jo esperava que fos totalment diferent. Al final la gent que se separa no ha de tenir mala relació si s’estimen. Ells volen el bé per a la seva filla Lola i per nosaltres, això és respectable”.
Contenta i feliç, però amb un problema familiar que la tortura. I és que enguany, la seva mare, Rocío Carrasco, tampoc no l’ha felicitat l’Any Nou: “El que més ràbia em fa és que la meva mare permeti que els seus companys de Sálvame parlin de mi com parlen. Com pot, la meva mare, permetre això? A mi em fa mal el tema de la meva mare, però segueixo insistint en què aquí estarem el dia en el que vulgui saber de nosaltres. Això si vol, perquè no puc fer molta cosa si ella no vol. Jo no marxaré mai, encara que no estigui d’acord amb moltes de les coses que està permetent. L’estimo perquè és la meva mare i no necessito que arribi Nadal per trobar-la a faltar. No em sorprèn que no m’hagi trucat perquè estic acostumada, però és clar que això m’entristeix. Jo volia començar l’any bé després de viure el pitjor any de la meva vida. L’única cosa que vull és avançar”, reconeixia aquest migdia en directe molt emocionada.
En una publicació a Instagram, Rocío Flores compartia una reflexió: “Què maco és quan algú et recorda la seva estima sense mencionar una paraula, amb un somriure, un gest maco, un petó improvisat o una abraçada sobtada enmig del silenci. Què maco és que t’agafin de la mà i facin que torni la calma quan creus que ja no hi ha sortida. Què macos són els detalls que no es compren amb diners”.
La jove travessa un moment complicat en el que no pot evitar reflexionar i emocionar-se. La mare segueix sense veure’s capaç de parlar amb ella i el seu germà, el que de moment sembla que seria capaç de perdonar. El temps passa i les esperances d’una possible reconciliació, però, són cada vegada més remotes.
