Paz Padilla ha estat homenatjada en els premis de la Cadena 100, que l’han guardonat pel seu sentit de l’humor. Aquesta ha estat l’excusa per a la seva última entrevista a El Mundo, en la que s’ha tornat a sincerar sobre la mort del marit: “L’humor m’ha salvat perquè em va ajudar a acompanyar el meu marit a morir, en un moment en el que tot era tan trist al meu voltant… Estàvem confinats, teníem por i tot això marxava gràcies a l’humor”.
I d’aquí, a recordar un dels moments més complicats dels seus inicis. Padilla reconeix que la seva família no confiava gaire en què triomfés en el món de l’humor o la interpretació. Per què? Per un estereotip al que ha acabat vencent: “Jo sempre vaig voler ser cantant, però la meva mare em deia que mai no m’escoltarien perquè no era guapa. I que et digui això una mare vol dir que és cert, perquè les mares sempre veuen guapos els fills. Sempre em deia que tenia un nas massa gran”.
Tampoc no va rebre molt optimisme durant el trajecte cap al seu primer càsting: “Era un dels meus primers viatges a Madrid. Anava molt ben vestida i vaig entrar a un taxi. Li vaig demanar que em portés als estudis d’Antena 3 i va començar a anar cap allà. Al cap d’una estona el taxista li va dir a un company per ràdio que m’havia de deixar allà i quan l’altre li va preguntar si era famosa, em va mirar i li va dir: “No, famosa no és. Amb la cara que té, aquesta no es farà famosa en la seva punyetera vida“. I de debò que no menteixo, allò li va dir referint-se a mi!”.
“Ho vaig assumir perquè la vida és així. Vaig pensar, que vaja… que no em guanyaria la vida per guapa, però sí amb gràcia. I avui aquesta és la meva professió, em dedico això! El metge salva vides i jo salva l’ànima”, reconeix orgullosa.
Paz Padilla acaba de signar el contracte del seu segon llibre, el que arriba després d’aconseguir un èxit aclaparador amb el primer sobre la mort del marit: “Jo he decidit veure-ho tot des de l’optimisme i això sembla que ajuda molta gent. La gent veu en mi un referent del que necessiten. No sóc psicològica, ni faig llibres d’autoajuda… Però sí que puc explicar la meva història si amb això els puc ajudar. A més a més, m’he proposat fer una mica de coaching i començar a fer conferències”. Una experiència molt dolorosa que vol aprofitar per intentar ajudar altres persones en una situació similar.
