Pablo Motos no acostuma a concedir entrevistes, conscient de la repercussió que poden tenir certes declaracions. Aquesta setmana ha fet una excepció i ha acudit a El sentido de la birra de Ricardo Moya, una conversa molt distesa en la que ha sorprès amb un discurs summament sincer.
Com era d’esperar, li ha preguntat per política: “Jo sóc bastant orfe políticament, m’agradaria tornar a sentir passió per algú i tenir il·lusió per votar-lo. No m’agrada entrevistar polítics i només ho faig durant les eleccions per poder ajudar a la gent. Considero que en aquestes entrevistes no sóc cordial, no he de connectar, només vull fer un servei públic i ser útil”.
En els primers mesos de la pandèmia també hauria sentit que havia de fer alguna cosa: “Molts pensàvem que podríem morir només per obrir la finestra i va arribar un moment en el que vaig pensar que el millor era suspendre el programa i marxar tots a casa. Però vaig tenir un moment molt vital i vaig recordar la frase d’un doctor que em va dir que mai no és un bon moment per morir. Allà em vaig adonar que potser moria el mes següent, però que fins llavors faria el programa perquè la gent necessitava companyia. Els programes eren estranys perquè tot era per videotrucada i tots estàvem morts de por“.
Pablo Motos és molt feliç a Antena 3, però reconeix que troba a faltar la ràdio: “La televisió és molt cruel, per això la paguen tan bé. Per què paguen de p… mare a televisió? Doncs perquè et roben l’ànima”.
Unes declaracions que aprofitava per parlar del seu estat financer: “Mira, jo m’he arruïnat dues vegades. La primera va ser amb Biodel, uns xiclets que deien que aprimaven. Vaig col·laborar amb ells mentre treballava a Onda Cero i vaig perdre moltíssims diners perquè es tractava d’una estafa. Vaig estar a punt d’anar a buscar-los i cometre una barbaritat. La meva dona em va frenar… I la segona vegada que em vaig arruïnar va ser a la borsa, quan va explotar la bombolla immobiliària”. Una entrevista molt sincera del presentador estrella de les nits televisives.
