Nacho Duato ha rebut el premi Max d’Honor en reconeixement a la seva exitosa carrera com a ballarí i coreògraf, un guardó que el col·loca en primera línia mediàtica de nou. Mai no ha tingut vergonya a l’hora de deixar anar declaracions controvertides, el que ha tornat a fer en l’entrevista posterior al seu nomenament com a guanyador.
En primer lloc, en dir obertament que considera “exagerat” que li hagin donat un premi en reconeixement a la seva carrera quan encara té 60 anys: “El rebo amb molta humilitat i agraint-lo al màxim, però potser és una mica exagerat. M’hauria agradat més rebre’l d’aquí a uns anys”.
En una entrevista a ‘EFE’ es mostra sense filtres: “Sóc molt educat. Vaig estar 20 anys empassant-me tot el que no et pots imaginar. El que m’he empassat jo, no ho sap ningú. El que sí que tinc és que tot m’és igual. M’és absolutament igual el que pensi la gent de mi. Sóc contrari a tota mena de barreres i no em sento d’enlloc. Les banderes han fet més mal que bé”.
Pablo Alborán als premis Goya / Europa Press
Una afirmació que li donava ales a criticar també la bandera LGTBI: “Aquesta bandera no fa falta. Com tampoc no cal que algunes persones declarin públicament la seva condició sexual, com el cas de Pablo Alborán. No sé ni per què ho ha dit a aquestes altures. Jo vaig sortir de l’armari als 23 anys i es va fer grossa.. Vaig criticar que Terelu Campos hagués dit que no calia que Alborán es declarés homosexual públicament perquè tothom ja ho sabia. Però la vaig criticar perquè voldria haver-ho dit jo. Ara Pablo, pobre, ja és igual. Ja se sabia i ara és igual”.
Una crítica que justifica amb una anècdota de la seva pròpia experiència: “Em van llançar ous en la Plaza Mayor l’endemà de dir que era homosexual, però ara a Pablo no li faran. Ara bé, sempre s’ha d’estar alerta perquè no hi ha moment del dia en el qual no et facin la miradeta”. Controvertides declaracions que fan que es parli d’ell més per això que pel premi que ha rebut en si.
