Mila Ximénez ha concedit la seva entrevista més dura i difícil en la tornada a ‘Sálvame’. Després de més de tres mesos de baixa pel càncer de pulmó que pateix, ha fet coincidir el seu retorn amb el primer dia de feina de Jorge Javier Vázquez després de les vacances. El presentador volia ser l’encarregat de fer que la seva amiga se sincerés, ja que és coneixedor dels moments tan complicats que ha viscut.
Els teleespectadors mai no havien vist Mila tan sincera i transparent. Ha reconegut que aquest ha estat un dels seus estius més complicats: “No he quedat amb ningú i això també és difícil… No em sobren els diners”. Tampoc no li ha agradat veure que alguns detractors han posat en dubte que estigui malalta: “Lamento profundament venir amb aquest aspecte, maquillada, però si voleu vinc sense cabells o amb muletes. Demano perdó per poder treballar, perquè no em cauen els cabells i per intentar superar una malaltia”, es queixava irònicament.
Potser sí que és cert que té bon aspecte, però per dins no es troba gens bé: “He entrat en una depressió profunda. No podia aixecar-me del llit i la meva filla em va obligar. Ha estat un estiu tan estrany… Estava amb els meus nets i només tenia ganes de pujar a l’habitació i plorar. L’altre dia vaig tenir un atac d’ira i vaig amenaçar de llançar-me per la finestra. Aquesta setmana intentaré treballar cada dia perquè la setmana vinent tinc proves. Faré una sessió de quimioteràpia cada 21 dies. No vull fer pena, l’actitud és molt important”.
Jorge Javier Vázquez entrevista Mila Ximénez / Telecinco
És positiva, però té molta por a empitjorar: “Estic en una depressió molt gran perquè no entenc per què m’ha tocat això a mi ara. A vegades tinc atacs d’ansietat a la nit i tinc la sensació que em donarà un infart. No crec que acabi malament perquè no m’ho mereixo… Però tinc por a què això vagi a més. Veig molta gent lluitant contra una metàstasi gran i jo, gràcies a Déu, sembla que ho hem vist a temps. La doctora m’ha dit que tot està bé, perquè de moment l’animaló no es mou. El tumor del pulmó està una mica més petit i ens queden sis sessions de quimioteràpia, després faré immunoteràpia. No m’operen perquè m’haurien de destrossar mig pulmó, el que hem de fer és aïllar-lo”.
“Abans em semblava que la meva vida era una merda, ara sé que seré una persona malalta sempre. Això sí, esperaré a què el miracle es produeixi”, concloïa en una entrevista molt dolorosa.
