Mercedes Milá torna avui a televisió de la mà del seu gos Scott, el protagonista indiscutible del programa de Movistar + que presenta la catalana. Va arribar a la seva vida de casualitat i va acabar salvant-li la vida, tal com ella explica. Era la mascota de la seva mare, però va arribar un moment que aquesta va ser incapaç de cuidar-lo en trobar-se molt malament. És per això que la periodista va decidir quedar-se’l, una de les millors decisions que ha pres mai segons afirma.
Ara ha parlat per primer cop de la malaltia de la seva mare en una entrevista a ‘Ecoteuve‘, una demència llarga que desgraciadament va acabar amb la seva vida el mes passat.
Europa Press
Mercedes va deixar ‘Gran Hermano’ fa tres anys, quan va caure en una dura depressió. Va tornar a Barcelona on es va refugiar amb la seva mare, a qui va cuidar fins a la seva mort. Ara està de tornada, completament recuperada, però ha volgut sincerar-se i explicar què ha passat en aquests anys tan durs: “Ara estic molt bé. Una vegada que t’equilibren amb pastilles, estàs bé. Un nutricionista m’ha fet un estudi i m’ha dit que el meu cervell està perfecte, equilibrat. Recomanen aprendre una llengua que no sigui fàcil o un exercici manual que no hagis fet abans. Reconec el meu fracàs en el boixet, ho vaig intentar i no vaig ser capaç. Això sí, el ganxet se’m dona fenomenal”.
Mercedes Milá presenta el seu nou programa / Europa Press
Què és el que la va unir tant al gos? “La presència de Scott era molt important perquè es quedava al meu costat mentre jo plorava i plorava… Es plora tant quan s’està tan malament que se t’acaben les llàgrimes. Arriba un moment en el qual no plores. De fet, pràcticament no vaig plorar quan va morir la meva mare. Vaig plorar quan tots els nets li van fer un homenatge en un funeral meravellós. Allà sí que em vaig trencar completament. Les meves germanes ploraven desesperadament i a mi no em sortien les llàgrimes. Crec que era l’excés d’haver plorat tant abans”.
“La meva mare va tenir una demència progressiva. Em vaig anar acomiadant d’ella a poc a poc. Els metges ens ho van dir des del principi, és un dol en vida. És horrible. Vaig viure amb ella tres anys i és dur. Vas veure com la persona va disminuint fins que ja no és la teva mare. La comunicació és inexistent”, un relat esfereïdor que mostra Mercedes Milá més transparent que mai.
Europa Press
D’aquí a una de les confessions més dures: “Al final la seva mort, per ella i per mi, va ser una alliberació. És duríssim dir-ho, però crec que s’ha de fer perquè la gent no pateixi en tenir sentiment de culpa. Veure-la al final tan relaxada i serena… Se’m posa la pell de gallina en recordar-ho. Al final, la frase de ‘descansa en pau’ és una veritat total”, explica.
