Mercedes Milá és una de les famoses que més han fet per a la salut mental. La presentadora catalana no ha dubtat en sincerar-se públicament sobre les depressions que ha viscut aquests últims anys, el que li ha donat ales per participar en La Marató de TV3 d’enguany. Ha estat aquí on ha donat més detalls sobre com ha estat la seva experiència, un relat que explicava a plató acompanyada del seu psiquiatre, que ha aprofitat per remarcar la importància del tractament i la detecció precoç d’aquest trastorn: “En 20 anys he patit tres depressions greus que m’han impedit sortir del llit. El primer cop que et diuen que en pateixes una t’acaba alleugerint, perquè et trobes tan malament que t’agrada que posin nom a allò que tens. Recordo que el meu germà em deia que no podia seguir plorant cada dia i que havia d’anar a un psiquiatre”.
A moltes persones els hi xoca molt sentir que una periodista tan exitosa com ella hagi travessat una època tan fosca i trista: “La gent em veia i no entenia que una dona triomfadora, que fa esport, que té salut i feina pogués estar deprimida. Doncs sí. Quan comença el dia, t’adones que segueixes igual de malament que el dia anterior i et poses a plorar al llit. T’esgotes abans de llevar-te i això fa que tinguis encara menys ganes de llevar-te. No tens gana i t’entra la desesperació”.
Mercedes Milá sempre ha estat una enamorada de Menorca, però durant aquesta època depressiva ni tan sols s’imaginava viatjant-hi: “Hi anava i no podia suportar el seu sol, la seva olor, la seva gent… Coses que abans m’encantaven. Com més m’havia estimat alguna cosa, pitjor perquè després més m’agredia. Ara que estic bé m’adono que és una sort poder tornar a Menorca i gaudir-la”. La presentadora denuncia que encara hi hagi tants estigmes al voltant de la salut mental i confia que aquesta situació se superi: “Algun dia la gent s’acostumarà a què una malaltia mental és tan natural com les altres malalties. Sé que això trigarà i que encara molta gent haurà de seguir ocultant que en té una… Espero que arribi el moment en què puguis dir-ho amb total naturalitat”.
En el seu cas, va arribar un moment en què creia haver superat la depressió i va demanar al psiquiatre que li retirés la medicació. Ell era reticent, però el va acabar convencent i, poc després, Mercedes va recaure-hi: “He après que la malaltia no se supera mai. Has d’anar amb molt de compte amb demanar al psiquiatre que et tregui la medicació perquè és perillós. El que hem de fer és destinar diners públics a la investigació, perquè no pot ser que encara no se sàpiga la causa de les depressions i com superar-les del tot”.
