No ha estat un dia fàcil per a Maria Teresa Campos. La icònica presentadora s’ha acomiadat definitivament de la mansió en la que ha viscut aquests últims 20 anys, una casa gegant i molt cara de mantenir. Les càmeres d’Europa Press l’han captat a les portes en companyia de la seva filla Carmen i del seu inseparable xòfer, Gustavo. Molt desmillorada físicament, trista i amb el cap cot, María Teresa no mostrava la seva millor cara. De fet, els reporters congregats a les portes de casa reconeixien haver-la vist molt emocionada i abatuda en aquest últim adéu. Després d’uns quants dies de trasllat, sembla que finalment ho té tot llest per començar a viure en l’àtic que ha trobat en una prestigiosa urbanització madrilenya. Pagarà 2.400 € al mes per ell, una xifra elevada però que res no té a veure amb el manteniment d’aquesta mansió que ara abandona.
En les declaracions als reporters de l’agència, María Teresa reconeixia estar emocionada pel que representa aquesta marxa: “Aquesta casa és símbol de l’esforç de tota una vida”, assegurava. Volia deixar clar que se sent feliç i que està il·lusionada amb la nova etapa que comença més a prop de la casa de la seva filla Terelu: “Marxo a un pis normal, que és lògic en aquest moment de la meva vida. A més a més que no em puc queixar tenint en compte tot el que es veu… Ara estic bé i tinc salut, encara que òbviament tinc malestar i problemes típics de l’edat com artrosi al coll”.
Aquest trasllat està sent llarg per la gran quantitat de coses que tenia a casa: “Em fa pena acomiadar-me d’aquesta casa plena de records, és lògic. Has de tenir en compte que he invertit tot el que tenia en aquesta casa, ja que mai no he servit per als negocis ni m’ha agradat invertir”. Unes declaracions que ha aprofitat per enviar un missatge a la seva amiga Ana Rosa Quintana, que aquesta setmana revelava que pateix càncer de pit: “Li envio un petó molt gran i vull dir-li que tot passarà ràpidament”. I d’aquí a tornar a demanar feina públicament: “Jo sóc una persona que he fet televisió i ràdio tota la vida, que potser se’ls hi ha oblidat… Espero que ho recordin”.
