María Patiño va patir problemes alimentaris quan era jove, uns trastorns dels que ara ha donat més detalls per poder ajudar a altres persones en la mateixa situació. Ho ha fet en una entrevista a Lecturas en la que ha deixat caure que no és tan forta com aparenta a televisió: “Jo tenia 23 anys quan vaig adonar-me que la bulímia estava amenaçant la meva salut i tot el que m’importava. Era una manera d’autodestruir-me i castigar-me. Em va resultar molt difícil sortir d’allà i vaig necessitar molts intents. Finalment, ho vaig aconseguir després de presentar-me a una unitat experimental a manera de teràpia. Al principi em plantejava què feia jo allà perquè veia a gent pitjor que jo, però tornava i tornava. Darrere de qualsevol addicció hi ha un problema a resoldre. Has de perdonar-te i analitzar la teva situació i les carències. Has de potenciar tot allò positiu que abans no veies i, al final, vas recuperant-te. M’ha marcat tota la vida i encara avui no puc fer un gran àpat perquè em passa factura”.
La seva infància no va ser fàcil, tampoc: “Quan era petita, érem molt diferents a casa i discutíem molt. La meva mare era d’una ideologia política i la meva mare d’una altra. El meu pare era militar i jo tinc un germà que era objector de consciència, un creient i un altre ateu. Si ens veus, t’espantaries… però després seguíem sopant. Del meu pare sempre he valorat la meva honestedat, mentre que de la meva mare m’agradava la seva força i el seu temperament. Ho vaig passar molt malament quan van morir, va ser una pèrdua molt dolorosa. I això em recorda a la pèrdua de la meva companya Mila Ximénez… Vaig viure un dol molt difícil i m’ha deixat un gran buit”.
“Els meus grans secrets no se saben. S’expliquen coses que no han passat i encara ningú no m’ha preguntat sobre d’altres que sí que han passat…”, deixa caure. La presentadora gallega sempre s’ha mostrat molt hermètica pel que fa a la seva vida privada, especialment sobre el seu matrimoni. Estan junts des de fa quinze anys, però no es van casar fins fa un parell d’anys en una escapada a Sri Lanka: “Segueixo igual d’enamorada que el meu primer dia”.
