Lucía Dominguín s’ha obert en canal en la seva entrevista d’aquest divendres a ‘Viernes Deluxe’ on ha relatat un dels pitjors moments de la seva vida. El seu marit, en aquell moment, Alessandro Salvatore va segrestar els seus fills Bimba i Olfo Bosé. Així li va transmetre la seva sogra i no va tenir-ne més notícies fins a un any i mig després, després d’una llarga lluita.
“Nosaltres teníem un mutu acord, jo tènia una relació bastant bona amb el seu pare i vam decidir que la vacances d’estiu les passessin amb ells i després vinguessin a passar tot l’any amb mi”, així ha començat la història Lucía. És en un d’aquests viatges quan passa tot, quan la germana de Miguel Bosé explica com s’assabenta de tot: “Dos dies abans de venir em diu la sogra: ‘estan fenomenal, però no et preocupis, perquè no els tornaràs a veure. No tornaran, es queden amb el seu pare, oblida’t d’ells“. Un moment que Lucía recorda “molt fort” i que encara quan el recorda se li “entretalla la veu”.
Lucía ha detallat com va ser la seva primera reacció: “Vaig agafar el R5 que tenia i vaig anar a estampar-me, se m’havien endut els pilars de la meva vida. Vaig estar a un centímetre d’estampar-me i treure’m la vida, però a mig camí vaig dir: ‘ets idiota, guanyarà la lluita. Has de lluitar pels teus fills”. I que després d’això va demanar ajuda al seu pare: “Luis Miguel Dominguín, et pots imaginar, mou cel, posa uns investigadors privats. Es posa amb un bufet, fa recerques, localitza a gent a Mèxic i els Estats Units perquè localitzin on estan”.
La filla de Lucía Bosé explica que no entén per què el seu llavors marit va fer això: “No vaig tenir l’ocasió de parlar amb ell. Quan et baralles, tens un debat, jo aquí no vaig tenir res, no va ser ell qui m’ho va dir”. Recorda que trucava per telèfon, però “no li passaven” als seus fills i que ni tan sols sabia amb qui parlava, alguna cosa que defineix com a “angoixant” perquè com ella assegura era molt ingènua.
Després de posar una denúncia, Lucía va viatjar fins allà amb l’esperança de poder retrobar-se, després de més d’un any, amb Bimba i Olfo. Quatre mesos després d’arribar es va produir l’anhelada trobada en l’hall de l’hotel on s’allotjava. Però com va ser? Lucía confessa que l’adjectiu que millor el defineix és “fredor” per part dels petits: “Em van fer un petó normal i corrent”, assegura.
Lucía Dominguín relata que, abans de poder tornar al costat dels seus fills a Espanya, va estar sis mesos sota vigilància sotmetent-se a milers de preguntes i a anàlisis constants. Es van celebrar diversos judicis i, durant aquest temps, va dormir amb els seus fills només un parell de nits. “Era distant i fred, jo em sentia estranya, com ser aliè a algú que ha estat tota la vida amb tu, com que no formava part d’aquesta família”.|
14 
