Laura Fa s’ha fet d’or gràcies a la feina que ha trobat en els mitjans de comunicació de Madrid. Els programes del cor a la televisió catalana escassegen des de la desaparició de l’Arusitys de 8TV i de Cazamariposas. La periodista ha lamentat en la seva columna a Elmóndelatele que no s’aposti per la premsa rosa a la petita pantalla catalana i més concretament, a TV3.
“Que a Catalunya existís una tele privada i potent com 8TV ens donava vida. Obria ventalls professionals per a molts que mai haguéssim tingut cap oportunitat a TV3. Allò que sí que podem anar a fer a TV3 és a col·laborar, però som com un espècimen anecdòtic, dels que fa riure i prou. No som una aposta en ferm. No formem part del lobby acceptat per a l’audiència, o això creuen els qui manen. Recordo que fa temps volia presentar un programa per a fer-lo a la tele pública. Parlant amb gent que hi treballa, els deia “he pensat que ho presentin tal i tal” (no diré noms per no ferir sensibilitats). Cara d’espant. No, home, no! Aquests noms no te’ls acceptaran. La resposta era clara: “No són gens per TV3“. Ah clar, calla, que potser ens ensalvatgim massa i, sobretot, ves que diran!”.
Una opinió aplaudida per molts periodistes catalans: “Cal una tele que deixés de banda la Catalunya acomplexada, aquesta Catalunya de la qual parla la meva amiga Marta Pontnou, de la del vesquediran si parlem de Rociíto o Chabelita, o de la Catalunya que li explota el cap només de pensar en la possibilitat de fer un reality a casa nostra. Que un reality no és només Gran Hermano o Supervivientes, que pot ser molt més. Però no els hi faràs entendre mai”.
Laura Fa agraeix l’oportunitat de treballar a Madrid, però deixa clar que treballaria a casa si li donessin l’opció: “Vergonya els hi hauria de fer als nostres polítics deixar escapar tant talent. No només per la gent del Cazamariposas. És que han tancat productores, han marxat professionals, ens han reduït l’oferta i ens han empobrit el país. I els que queden per marxar, és clar. Algú entén com una presentadora com la Núria Marín no tingui mil ofertes per treballar al seu país i en la seva llengua? Sort en tenim que des de fora ens miren més que des de dins, si no ja estaríem totes dues treballant ves a saber de què”.
“Només vull noms, feina, opcions i una alternativa digna. Fem país, cony!”, clama la col·laboradora televisiva en una petició que podria arribar a trobar molts adeptes.
1 
3 
