El serial de la família Pantoja continua. Aquest diumenge Kiko Rivera intervenia en directe a ‘Viva la vida’ després que la seva dona Irene Rosales, col·laboradora del programa de Telecinco, abandonés el plató plorant. “Em sento súper orgullós de tu, em trenca l’ànima veure’t plorar, ets el millor que m’ha passat en la vida, no m’agrada veure’t així”, han estat les primeres paraules d’ànim de Kiko cap a la seva dona després de recalcar la complicada posició en la qual es troba Irene. “Treu forces, no ploris. Ja ho passo jo malament per tu, tirarem cap endavant. A casa, les coses que fem tu i jo són nostres”, ha continuat.
Irene ha escoltat aquest missatge i ha tornat al plató, visiblement emocionada i explicant que sent molta pressió i responsabilitat: “És el meu marit i li donaré suport sempre, però tinc molta ansietat”, ha reconegut. Kiko, per part seva, ha confessat que estan vivint un moment molt difícil a casa i ha volgut llançar un missatge a la seva mare.
El missatge a la seva mare
Durant la connexió, Kiko ha deixat clar que ell no vol ni herència ni diners, “jo el que vull és que la meva mare, en un futur, no em deixi un problema gros i, per tant, jo als meus fills. Això és tot. L’herència m’és igual. Porto 36 anys sense heretar res del meu pare, m’és igual, jo el que vull és que la meva mare no em deixi un ‘pufo’”.
A més, Kiko ha reconegut que psicològicament està enfonsat: “No em passo tot el dia plorant, però tinc els meus moments. Només vull que aquest malson passi aviat i això serà quan tingui la certesa que la meva mare no em deixa amb cap problema. Això depèn d’ella. Si aquest telèfon sona i em dóna les explicacions necessàries, públicament es frenarà, tot i internament tindrem aquest problema per sempre“.
Però per què no truca Isabel Pantoja al seu fill? Ell ho té clar: “No sé si és que no té valor o què. Ja sabem que la meva mare és una mica orgullosa… Per la salut de tots, hauria de fer-ho. Hauria de comportar-se com una mare. Perquè es freni això m’ha de trucar i donar les explicacions necessàries. Ho puc arribar a perdonar, però no oblidar”.
