La trajectòria professional de Karmele Marchante (Tortosa, 1946) va molt més enllà de la seva etapa a ‘Sálvame’. Periodista de raça, investigadora i dona. Per sobre de tot, dona. Feminista de naixement, la catalana va desaparèixer de televisió en marxar farta del programa del cor. Ha titllat la cúpula de Telecinco de “masclista, assetjadora, maltractadora i explotadora de ventres de lloguer” després que li fessin la vida impossible. Els menyspreus van acabar cremant-la de tal manera que va veure’s obligada a fugir d’aquell malson. Què ha fet des de llavors? Centrar-se en allò que realment l’interessa: el feminisme.
Durant l’últim any ha estat bolcada en treballar en el seu últim llibre Puta no se nace, una publicació molt dura en la qual tracta la problemàtica de la prostitució. Ha viatjat fins a Nigèria per tal d’entrevistar dones que s’han atrevit a relatar uns testimonis esfereïdors. S’ha documentat sobre els procediments que hauria d’engegar el govern per abolir aquesta pràctica inhumana. I el resultat posa els pèls de punta.
Karmele ha volgut, a més a més, donar el seu suport a una altra causa: l’independentisme. Què opina sobre la vaga de fam que han engegat els presos polítics? Ha ajudat el conflicte català en la crescuda de VOX a Andalusia?
Un dels objectius del seu llibre és denunciar que el govern no fa res per ajudar les prostitutes a despertar del malson que viuen i fer agafar consciència que és necessari obrir el diàleg intern sobre la prostitució i el tràfic de nenes. Espanya és el primer país consumidor de sexe d’Europa, el que aporta una via ràpida i fàcil a les institucions d’adquirir diner negre. Els interessa que aquest món existeixi, doncs. Però creu que és factible el diàleg entre el col·lectiu i el govern? Què ha de passar perquè actuïn?
El govern no fa res perquè, efectivament, els interessa que existeixi aquest món. Els dona accés a diner negre, el que els afavoreix. El sistema prostibulari és el tercer món que dona més diners arreu del món, juntament amb el narcotràfic i la venda d’armes. De cada 10 homes espanyols, 4 paga per sexe. Necessiten aquest diner negre i no hi ha cap llei que els prohibeixi aprofitar-se de la situació d’aquestes dones. El de la prostitució és un món molt complex. Aquí al nostre país, el 99,9% de les prostitutes són estrangeres. Quan he anat als polígons (que és la manera més fàcil de trobar-les) sempre els hi he preguntat si volen ser legalitzades o que hi hagi una abolició. I no saben ni contesten perquè ningú no els ha explicat quines opcions tenen ni els hi ha dit.
De tots els testimonis que relata en el seu llibre n’hi ha un, especialment, de molt impactant. El d’una nena que va ser violada violentament en reiterades ocasions durant el viatge fins a Europa, on la família la va vendre amb només 14 anys. Aconseguir que aquestes nenes et confessessin els maltractaments que han arribat a suportar suposo que no devia ser gens fàcil… Com va guanyar-se la seva confiança?
Vaig trobar-me amb un munt de testimonis que em van posar els pèls de punta, sí. Aquest i un altre, realment. Primer el d’aquesta nena que havia estat venuda amb 14 anys per la seva família (recordem que per arribar a Europa les porten pel desert del Sàhara i les violen fins a arribar a les pasteres). Aquesta nena va poder tornar a Nigèria gràcies a una ONG que la va ajudar. Tenia 21 anys i em va explicar que a Líbia l’havien lligat a un pal i la violaven cada dia, i que un dia un grup de borratxos li van ficar una cullera candent per l’anus i per la vagina. Em va ensenyar les cicatrius… Després vaig parlar amb unes noies molt jovenetes a Kano, sudaneses i eritrees que estaven en un camp de refugiats (perquè la França Lepenista no els hi deixa tenir ni tendes de campanya) d’una ONG francesa que els hi deixen com uns locals perquè rentin la roba i descansin. I allà vaig poder fer una trampa, les vaig fer entrar al lavabo de noies i els hi vaig donar pintallavis. Elles encantades i somrient, que crec que era el primer cop que somreien en molts anys, i llavors van explicar-me coses. Tot el que em van explicar va ser horrible.
El col·lectiu feminista fa temps que lluita per ajudar-les a sortir d’aquesta situació. És suficient el que fan? Què criticaria vostè de les accions que s’estan prenent fins ara?
Jo el que critico és que el moviment feminista parla en nom de les dones prostituïdes des de l’acadèmia, però no les tracta. I tenim un munt de bordells i puticlubs a tot arreu, hi ha tràfic de tràfic… I ningú no es preocupa. La meva teoria és que s’ha d’organitzar l’abolició però sempre parlant amb elles. I sempre parlant amb elles, no per elles. Si els agents socials s’uneixen, la policia del sistema prostibulari, els Ajuntaments (que treuen diners, eh? Els Ajuntaments de l’Espanya perduda on hi ha un puticlub en treuen diner negre)… Tot això que hi ha al voltant, el moviment feminista i elles s’han d’asseure a parlar i explicar i trobar una manera de fer un pacte. Però no sense elles, perquè són les que estan tractades, violades, esclavitzades i de tot. Per mi escriure aquest llibre ha estat una consciència del que està passant i el que hem d’eliminar.
Sempre s’ha qualificat de feminista radical i activista. Que fundés el club de les 25 ja diu molt, així com tot el suport que va donar durant l’últim dia de la dona. El 8 de març d’enguany va commoure algunes consciències adormides, però queda molt a fer. Creu que anem pel bon camí? Som prou fortes davant el ‘terrorisme masclista’ que qualifica de “la pesta del segle XXI”?
Oi tant, ho estem fent bé. L’any passat vam fer la vaga de les dones i 7.000 periodistes vam signar un document per protestar en contra del masclisme a les redaccions, perquè a una redacció sempre mana un home. Vam fer vaga i va triomfar. Jo estic molt contenta. I aquest 8 de març farem el mateix. El problema és el terrorisme masclista, perquè són els violadors i putòmans. La massa d’homes que paga per sexe i que després ploren. Com els de La Manada, que no només n’hi ha una sinó que són moltes. Jo estic en contra de la pornografia, que és consumida per milions de persones a tot el món. Però és que els de La Manada van fer la seva pròpia pel·lícula pornogràfica. Es van fer els protagonistes i després li van enviar als seus amics. Van reproduir tot el que es veu a la pornografia, per això estic en contra. Perquè no vull que les primeres imatges que vegin els nens siguin pornogràfiques. Perquè l’educació ha de sustentar-se en l’escola, la família i la societat. És el que hem de reforçar.
Que un partit d’extrema dreta com VOX hagi entrat a formar part del Parlament andalús amb tanta força no és una bona notícia pel feminisme. S’han declarat obertament en contra d’aquest pensament, amb la qual cosa preocupa què puguin arribar a fer en contra de la lluita de les dones.
Exacte, la irrupció d’aquests feixistes nazis de VOX no és gens bo. Una de les seves premisses és l’eliminació del feminisme perquè diuen que les feministes estem subvencionades. Subvencionades? De què? El resultat que han tret a Andalusia no és que sigui alarmant, és que fa por i pànic. Estic enfonsada. No m’ho creia, pensava que era un horror i que no sortirien. Però amb 12 escons? 12 escons de VOX són catastròfics per a tot. Pel feminisme, pel progressisme… Torna l’Espanya negra.
Si s’ha parlat recentment de vostè, a més a més, és per les contundents declaracions que ha fet a favor de l’independentisme català. S’ha declarat obertament independentista i ha assegurat que s’indigna amb la situació que estem vivint. Quatre dels presos polítics catalans han engegat una vaga de fam aquesta setmana, una mesura desesperada però necessària per seguir internacionalitzant i denunciant el seu empresonament. Què opina d’aquest gest? Tindrà repercussió?
Abans de res vull dir que estic molt enfadada perquè a la foto dels presos polítics engegant vaga de fam no surten elles. Podrien haver-se molestat i publicar una foto de les dues preses polítiques. Que facin una vaga de fam em sembla molt bé, per això, ja he signat a favor. Això posarà un front davant el govern espanyol i expandirà l’eco d’aquesta acció a la part internacional, perquè que hi hagi presos polítics i a més a més estiguin fent una vaga de fam és molt dolent pel govern. Això de la vaga de fam ha de funcionar. El que passa és que s’exposen a molt… No és la primera vaga de fam que es fa a Catalunya, ja se n’han fet moltes. Però deixen la gent molt tocada, la salut molt minvada… A veure fins a on arriben. El que és mentida és el que diuen que l’independentisme està anant a la baixa. És mentida. Les últimes enquestes, de fet, diuen el contrari. Que arrasa ERC i que no baixa l’independentisme, això és una ximpleria de la premsa espanyolista -que ha ajudat VOX una mica-.
Durant la seva col·laboració a ‘Sálvame’ van criticar-la en moltes ocasions aquesta faceta independentista. Ara bé, no només van maltractar-la en aquest sentit. Quin va ser el punt d’inflexió que va fer-li adonar que no podia seguir suportant aquesta humiliació pública?
La cúpula de Telecinco són masclistes, assetjadors, maltractadors i explotadors de ventres de lloguer. Em vaig adonar que havia de marxar d’allà després d’un llarg cúmul de coses… Vaig donar un cop de porta i vaig marxar sense acomiadar-me de ningú. Em penedeixo molt d’haver-hi treballat, ha estat el gran error professional de la meva vida periodística. Perquè tinc una carrera molt llarga i estupenda però vaig ficar-me en aquest món i mira… Són masclistes perquè no et pots imaginar el que m’arriben a dir “zorra independentista, vés-te’n al teu país”. Fora de càmera em deien unes coses horribles! I a vegades se sentien pel micròfon i ningú no deia res. Després el que et fan, que et posen una càmera i van darrere teu. No he tornat a veure el programa mai. No existeix per mi aquest canal. I els cops que vaig a la perruqueria i estan parlant d’això és que ni idea, no me n’assabento de res.
