Jorge Javier Vázquez s’ha mostrat sempre com una persona molt despresa, a qui no l’importava estar solter. Però sembla que això està canviant. Ha estat ell mateix qui ho ha reconegut en un post del seu blog de la revista ‘Lecturas’: “No vull viure a l’hivern. Vull passar-me el dia sencer torrant-me al sol, remullant-me a la platja i pensant que no tinc res a fer en els pròxims sis mesos. Quan els dies comencen a fer-se més curts no deixo d’imaginar-me una altra vida i això em porta a preguntar-me si la que porto m’agrada o estaré vivint una vida equivocada”.
En el text, el presentador badaloní explica que “abans suportava més el fred i la foscor. Ho associava a estats romàntics, a cames entrecreuades sota una manta veient una pel·lícula absurda amb una ampolla de vi. No recordo l’última vegada que vaig veure una pel·lícula amb algú, per exemple. Ni l’última vegada que vaig passar un cap de setmana amb algú que em remogués mínimament l’estómac. O l’última vegada que vaig estar esperant amb una certa ansietat un missatge, una trucada”.
Però, segons Jorge Javier, “totes aquestes absències són molt més suportables a l’estiu perquè les substitueixes per una copa de xampany bé fresqueta. Però l’hivern és una estació endimoniada per a suportar la falta de calor del cos aliè”. I conclou, molt sincer: “Al gener portaré tres anys solter. Crec que comença a picar-me el cuquet de trobar companyia. O això o marxo al Brasil a treballar a la barra d’un bar servint exclusivament caipiroskas”.
