El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Jorge Javier Vázquez: “Treballar a la tele és esquizofrènic”
  • CA

Han acusat Jorge Javier Vázquez en moltes ocasions de ser un prepotent i de tenir-s’ho molt cregut. El presentador és l’estrella de Telecinco, un estatus privilegiat que el permetria treure’n pit. Doncs bé, ara ha volgut parlar sobre aquesta mala fama a la seva última columna de ‘Lecturas‘. L’excusa era una escena de Sofía Suescun i Ylenia parlant sobre el preu de la fama, el que li hauria donat ales. 

 

“Per molt que t’avisin, no és fàcil conviure amb la fama. En un principi et fa gràcia. Després, trastoca la teva vida fins a uns límits inimaginables”, comença. El problema, segons el català? Que treballar a la televisió és “molt esquizofrènic“: “Treballes perquè la gent et vegi i després has d’idear alguna cosa per intentar viure al marge de tot el que comporta la popularitat, perquè si no, cores el risc que se’t vagi l’olla cap a Cambodja”.

 

Jorge Javier Vázquez
Jorge Javier Vázquez | Telecinco

 

Considera que el més complicat de la seva professió és lidiar amb l’opinió que tenen de tu els altres: “Això t’obliga contínuament a qüestionar-te, a preguntar-te si ets com et veuen, a descobrir parts del teu caràcter que no pensaves que tenies”.

 

Durant l’escrit introdueix una crítica d’un mitjà que no el deixava gaire bé: “Diuen que sóc superbiós, amb mal perdre i poc habituat a acceptar les crítiques de la premsa. En una altra època de la meva vida m’hauria enfadat. Ara, aquestes línies em fan pensar”.

 

“Quan vaig començar a treballar d’això, creia que l’opinió del públic no m’importava, que per sobre de tot això estava jo i que m’era igual que em tinguessin estima o no. No escoltava. Ara crec que era per inseguretat, perquè no estava preparat per acceptar els meus errors. Vaig transformar aquesta inseguretat en prepotència. Aquesta va ser la meva manera de lluitar. I em vaig equivocar. No he estat capaç de reconèixer-lo fins que m’he sentit segur a la meva feina”, prossegueix d’allò més sincer.

 

 

Fins a arribar a confessar que, efectivament, la fama té un preu: “Té mala fama la fama. Per alguna cosa serà. A mi m’ha servit, fonamentalment, per enviar-me al psicòleg cada dos per tres”. 

 

 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa