Jorge Javier Vázquez ha escrit un nou post al seu blog de la revista ‘Lecturas’ i, en aquesta ocasió, li ha dedicat l’escrit a Concha Velasco. “El dissabte va venir a veure’m al teatre Concha Velasco. Em vaig assabentar a meitat de la setmana que tenia previst assistir a la funció i vaig passar la resta dels dies molt emocionat. No li vaig voler dir a ningú per si de cas després no es produïa la visita, supersticions ximples que un va desenvolupant amb els anys. Però va venir, tal com m’havia avisat el seu fill Manuel”, comença escrivint el presentador de ‘Sálvame’.
I continua recordant: “La funció era a les sis i es van presentar els dos una hora abans. Em vaig assabentar perquè jo ja era al pati de butaques i vaig escoltar una bogeria d’aplaudiments al carrer. Concha va arribar en un taxi adaptat i, quan la gent es va adonar que era ella, es van apropar al cotxe i van començar a aplaudir-la amb força. Amb afecte. Amb admiració. Amb amor, molt d’amor. En veure-la em van fer venir ganes d’abraçar-la molt fort”.
Alhora, Jorge Javier explica com va ser la visita de la popular actriu: “Ens vam acomodar a la platea i vam xerrar durant una bona estona. Somrient durant tota l’estona, fent bromes sobre la seva estada a la residència. Xerrant sobre teatre amb una lucidesa extraordinària, recordant-se de noms i de dates amb precisió. Ni una queixa. Ni un lament. Tot somriures. Estar a l’escenari i veure-la al pati de butaques és un regal gran que m’ha donat la vida. En un moment determinat vaig aprofitar per a dedicar-li la funció. I l’ovació que li va dedicar el públic, dret, és un dels moments més emocionants que he viscut en tota la meva vida. Per a mi era com si pogués retornar-li una miqueta de tota aquesta admiració que he anat forjant al llarg dels anys”.
Llegenda viva
Alhora, el presentador badaloní opina que “Concha s’enfronta a una nova etapa a la seva vida: la de recollir tot el que ha sembrat durant tantíssims anys. Tinc clar que ara li ve un aiguat de tots els premis haguts i per haver. Se’ls mereix tots, que li donin en vida i els pugui gaudir amb els seus fills. Em va costar acomiadar-me d’ella, però com que tinc molt clar que aviat ens tornarem a veure, l’adeu se’m va fer més suportable. En sortir del teatre, una altra ovació per a una artista irrepetible. La gent tenia molt clar que no sempre es té l’oportunitat de veure a una llegenda viva i així ho van entendre tots els que no cessaven de repetir “Bravo!”” “Salut, Concha, que ens has de durar encara molts anys”, conclou.
