Jorge Javier Vázquez: “Quines coses han hagut d’aguantar les dones i que poc s’han queixat”

"Gràcies a elles som més lliures, més solidaris, més moderns", afirma el presentador

El presentador de ‘Sálvame’, Jorge Javier Vázquez, ha escrit un post al seu blode la revista ‘Lecturas‘ on parla de les dones, aprofitant la proximitat amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. En el text, Jorge Javier comença explicant que “tinc l’ull dret a la ‘virulé’ per culpa d’una conjuntivitis. Vaig al metge i em recepta unes gotes que haig de posar-me cada sis hores en tots dos ulls perquè el contagi passa ràpidament de l’un a l’altre. Dues gotes en cada ull. Em poso a fer comptes a veure a quina hora me les haig de posar i m’entra el pànic perquè en algun moment hauré de fer-ho jo solet. I no sé si sabré, fixa’t”.

En aquesta línia, continua: “El cas és que el meu pare tenia glaucoma i des que tinc ús de raó recordo que cada nit, abans de ficar-se al llit, deia des del seu llit: “Les goteeeeees”. I llavors havíem d’anar algun membre de la família –la meva mare, alguna de les meves germanes, jo mateix– a posar-les-hi. Crec recordar que en l’ull esquerre. Ara que me les he hagut de posar jo mateix i he vist com de fàcil és fins i tot per a un paio tan maldestre com jo, no entenc com el meu pare, que era tan manyós, no se les posava ell“.

Relata també el presentador que “una altra cosa molt estranya també succeïa quan es dutxava. En finalitzar, entreobria la porta del lavabo i deia: ‘Mari, la tovallola’. I ja després d’assecar-se demanava la muda, que és una paraula que em sembla terrible. Molt millor calçotets, on vas a parar. Vaig marxar de casa als vint-i-cinc anys i no recordo que mai es preparés ell solet la tovallola i la muda. Quines coses han hagut d’aguantar les dones i que poc s’han queixat”.

Per això, Jorge Javier considera que “gràcies a elles som més lliures, més solidaris, més moderns. En aquest país ha abundat durant moltíssims anys l’home heterosexual cafre i masclista. Va haver-hi una època en la qual semblava que intentava reciclar-se, però ara ha vingut la ultradreta a murmurar-li que s’estava amariconant i l’home amb els dallonses ben posats portador de valors eterns ressorgeix del seu podrit discurs per a emmetzinar l’ambient”.

I conclou: “Diuen que després de la pandèmia es produirà una rèplica dels feliços anys vint on triomfaran les ganes de viure i el gust pel sexe. Tant de bo Espanya es converteixi en una sucursal de Sodoma i Gomorra, Santiago Abascal en el seu aparcacotxes i Macarena Olona en la senyora del vestuari. Just després d’escriure això veig a la tele que una pandèmia va propiciar el pas de l’Edat mitjana al Renaixement. A veure si ara succeeix el mateix i enterrem el trogloditisme ideològic que ha nascut a l’empara d’una època tan complicada”.

Nou comentari