Jorge Javier Vázquez ha escrit un post al seu blog de la revista ‘Lecturas’ on assegura que, a mesura que passen els anys, cada cop té menys clar com és. Ho fa relatant que un dia, després d’anar al teatre, va anar “a sopar amb a un mexicà de la zona per a rematar el diumenge. El restaurant estava ple de joves guiris que aterren a Madrid per als seus Erasmus. Se’ls veu entusiasmats. No m’estranya. A veure quina ciutat del món té l’ambient que té Madrid un diumenge a la nit”.
En aquest sentit, el presentador badaloní explica que “durant el sopar recordo èpoques passades i li explico que en cap altra ciutat m’ho he passat tan bé com en aquesta. Però acabem parlant de manies. Jo li dic que l’única que crec que tinc és que no m’agrada que em parlin acabat de despertar fins que no hagin passat un parell o tres de cafès”.
“Fa poc estàvem en una publicitat de ‘Sálvame’ i vaig dir que jo no em veia una persona molt difícil per a conviure. Alberto es va posar a riure a la meva cara i em vaig quedar a quadres. Jo em veig un sant home, però els altres potser no tenen aquesta percepció”, afirma Jorge Javier.
I, finalment, conclou: “L’única cosa que tinc clar és que a mesura que passen els anys tinc menys clar com soc. Si em pregunten alguna cosa de la meva personalitat em quedo en blanc i responc: ‘No sé’. Quan s’escriuen tantes coses sobre un al final no saps si ets com ets o com diuen que ets. Metafísica pura i dura”.
