Jorge Javier Vázquez acaba de publicar un nou post en el seu blog de la revista ‘Lecturas’ on parla de la feina. “Em faig una foto amb Maribel, la meva sastressa, abans de presentar la gala del dijous de ‘La casa de los secretos’. Quan es va fundar la cadena, Maribel ja era allà, i això li confereix una autoritat que utilitza quan li dóna la gana. Fa bé, que per a això porta tants anys treballant”, explica el presentador.
Alhora, assegura que “m’agrada treballar amb la mateixa gent. S’estableixen llaços gairebé familiars i davant de persones com Maribel un pot mostrar-se tal com és. Comparteixes il·lusions, confidències, estats d’ànim, bromes. Jo li pregunto per la gent amb la qual ha treballat per a veure si trec material per a aquest blog, però ella és una tomba. Em repeteix sempre que Emilio Aragó era un company formidable i a mi em fa una mica de ràbia perquè mai he tolerat que algú sigui més formidable que jo”.
Segons el presentador, “Maribel és una tomba, sí, però també ho són les maquilladores i les perruqueres. Ja pots deixar anar el que et doni la gana de la teva vida que de la sala no surt”. Alhora, revela que “coneixen les meves aventures millor que jo mateix. Amb elles he compartit crisis sentimentals, aventures sexuals, inquietuds emocionals per l’aparició d’un nou amor, cabrejos laborals i tot el que pugui cabre en una existència”.
I, finalment, conclou: “Hi ha gent per a la qual anar a treballar és una tortura. A mi, no obstant això, em proporciona molta felicitat estar envoltat de companyes i companys que valen la pena. En realitat, jo vaig a la feina a descansar perquè a mi el que veritablement m’esgota és viure”.
