Jorge Javier Vázquez: “Ara hi ha bons madrilenys, i mals madrilenys, i jo soc dels dolents”

"Tornem a la guerra. Almenys, que ens enxampin lluitant", afirma el presentador badaloní

Jorge Javier Vázquez ha escrit un nou post al seu blog de la revista ‘Lecturas’ on fa referència al discurs que va fer fa uns dies a ‘Sávame’ quan es va saber que un noi havia patit una agressió homòfoba a Madrid, però que finalment es va confirmar que la denúncia del jove era falsa. El presentador badaloní va assegurar que la llibertat que va conèixer l’any 1995 quan va arribar a Madrid, ja no existia, i molts han interpretat que carregava contra la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso.

“Ara, tothom que s’atreveix a qüestionar alguna cosa que succeeixi a Madrid està carregant contra la seva presidenta. El mateix que passava amb Pujol, per cert. Recordem el cas Banca Catalana: no l’atacaven a ell, sinó a Catalunya. Toca’t els nassos. Aquesta situació em sona: ja la vaig viure quan estava a Badalona”, escriu Jorge Javier, que lamenta: “Ara hi ha els bons madrilenys i els mals madrilenys. Jo, segons alguns sectors, pertanyo als dolents. No estic en el costat bo d’aquesta història”.

Jorge Javier Vázquez | Telecinco
Jorge Javier Vázquez | Telecinco

A més, el presentador de ‘Sálvame’ es dirigeix a Ayuso: “S’equivoca Ayuso si pensa que quan dic que no em sento tan tranquil passejant per Madrid li estic donant una hòstia. Parlo de Madrid perquè és la ciutat en la que visc. Però escandalosos són els casos d’agressions homòfobes que es produeixen a Catalunya, per cert. I en la resta del país estan incrementant de manera notable”. A més, assenyala que “tot gai pateix agressions homòfobes en tots els moments de la seva vida. Les vivim quan som nens a l’escola, després a l’institut, a la feina, al carrer. Però les tenim tan interioritzades que les acceptem com alguna cosa que forma part de la nostra vida”.

Però Jorge Javier creu que “en el moment en el qual el col·lectiu diu ‘fins aquí’ els esquemes de la societat trontollen i es regiren contra el canvi. Anys enrere celebràvem amb alegria que avançàvem en la conquesta dels nostres drets. Van ser uns anys daurats, en els quals després de tantes dècades d’obscurantisme per fi començàvem a veure de nou la llum. Crèiem, il·lusos de nosaltres, que el progrés no es detindria. Però no és que s’hagi detingut, sinó que tot el que es va conquistar durant molts anys de lluita es posa en dubte”.

I conclou: “‘Que no es queixin, que ja tenen bastant’, pronuncien amb compassió líders generadors d’odi. Els anys de celebracions han passat, ara com ara, a millor vida. Tornem a la guerra. Almenys, que ens enxampin lluitant”.

Nou comentari