Jorge Javier Vázquez ha escrit un nou post en el seu blog de la revista ‘Lecturas‘, i aquest cop l’ha dedicat a Kiko Matamoros. “Marxa Kiko Matamoros a ‘Supervivientes’ i em fa pena. Portem tants anys coincidint tantes hores en un plató que és com si se me n’anés un fill a la mili. Kiko és una de les proves més evidents que la imatge que es dona a la televisió no té per què coincidir amb la real. Li agrada semblar dolentot perquè en la seva època juvenil seria el que estava de moda, però conforme va complint anys li costa cada vegada menys mostrar un cor acollidor i hospitalari”, comença escrivint el presentador televisiu.
A més, Jorge Javier assegura que “he vist a poques persones ser tan lleials amb els seus afectes encara que aquests el deixin amb el cul a l’aire. Ho entenc: el que falla és l’altre. Millor anar per la vida creient en la bondat dels desconeguts que suposant que tot ésser humà que habita aquest món cruel te la fotrà tot just començar”. A més, revela que li va dir Kiko Matamoros quan es va acomiadar abans de marxar a ‘Supervivientes’: “Em va dir a cau d’orella: ‘T’estimo, cabró’. Jo, com de costum quan em diuen coses boniques, em vaig quedar bloquejat i a punt vaig estar de dir-li: ‘Jo també’. Però no em va sortir la veu”.
A més, el presentador badaolín també ha tingut un record per Mila Ximénez: “Va explicar Kiko a ‘Sálvame’ que estava tenint molt present a Mila i es va emocionar: ‘Sé que quan arribi allà pensaré molt en ella’. I encara sort que vam canviar de tema perquè jo ja tenia la llàgrima preparada per a sortir. Continuem creient que Mila està concursant en un reality o a Amsterdam veient als seus nets perquè no estem preparats per a enfrontar-nos a la veritat”.
“Matamoros dona seguretat”
I continua: “Quan Mila i Kiko no tenien bona relació a ella se l’emportaven els dimonis perquè jo l’entenia més a ell. La teoria de Mila és que Matamoros em recordava a aquestes persones que defensen als febles a l’escola, donant per descomptat -no sense raó- que durant aquella època vaig ser alguna vegada el feble. Probablement tenia raó. Matamoros dona seguretat. I m’hauria encantat tenir durant els meus anys de nocturnitat un amic com ell. Kiko continua freqüentant la nit amb devoció. L’envejo”.
