Jorge Javier Vázquez ha escrit un nou post al seu blog de la revista ‘Lecturas’, i en aquesta ocasió ha estat molt contundent defensant el feminisme i a Rocío Carrasco. “Maleïda l’hora en què em vaig comprometre a no parlar mai més de política. M’estan sortint estigmes a les mans i nafres a la boca. És molt difícil no parlar de política perquè tot a la vida és política. Fins i tot la sèrie documental sobre Rocío Carrasco. És més: aquesta, més que cap altra cosa”, comença escrivint el presentador badaloní.
Seguidament, defensa: “Perquè en realitat del que es parla en aquesta sèrie és de trencar amb aquest estereotip de dona i mare tradicional, i això acaba fent mal. Perquè hi ha molta gent a la qual no li va bé que les dones alcin la veu i reclamin igualtat”. En aquesta línia, continua: “Per a aquesta gent les dones calladetes estan millor perquè així no donen guerra a les cases i ho tenen molt més complicat per a accedir a feines rellevants, amb la qual cosa els homes es carreguen gràcies a aquest arraconament a moltíssimes competidores”.
En aquest moment, Jorge Javier parla de la sèrie documental sobre la vida de Rocío Carrasco. “Em sorprenen aquelles persones que es resisteixen a creure que la història no és com li han explicat i ataquen amb una virulència inusitada a aquells que els ensenyen aquesta altra part que els obliga a qüestionar-se, a dubtar, a fer-se preguntes. En definitiva, a avançar. La sèrie documental de Rocío Carrasco és un atac demolidor contra la part més reaccionària de l’Espanya contemporània”.
Per al presentador, la sèrie documental és “una arma de destrucció massiva contra la culpa i la moral castradora. I les paraules que Antonio David ha utilitzat durant tants anys per a referir-se a Rocío semblen extretes d’una tarda de tertúlia al pati de la casa de Bernarda Alba”. I conclou, ironitzant: “Per cert, per a tota aquella gent que es pregunta que per què Rociito no ha trucat encara als seus fills: que no tingui cap dubte que la culpa és del govern d’Espanya, dels independentistes catalans i, sobretot, de Veneçuela”.
