Jorge Javier Vázquez ha escrit un nou text al seu blog de la revista ‘Lecturas’ on parla de l’edat. “Fa un temps vaig escoltar a José Manuel Parada dir que la majoria de la gent que apareixia en els ‘photocalls’ no li sonava de res. En aquells dies em va semblar una deducció de senyor gran, però és que jo ja vaig per aquest camí”, assegura el presentador badaloní.
En el text, Jorge Javier explica que “a vegades –massa vegades, diria jo–, em trobo buscant a Google noms d’actors i actrius que tenen milions de seguidors als quals, malgrat això, jo seria incapaç de reconèixer si els veiés pel carrer. No és menyspreu, és ignorància. I no m’agrada”.
En aquest sentit, reconeix que “és molt poc atractiu escoltar a una persona de 50 anys demostrar una incultura enciclopèdica sobre el que està passant en el món de la música o del cinema. Però és que un també ha de començar a acceptar que els 50 no són els nous 35, sinó que són els 50 de tota la vida. Millor o pitjor portats, però els 50. I pretendre vibrar amb la música amb la qual gaudeixen els joves em sembla una mica anada d’olla”.
“Diga’m carca, però d’alguna cosa ens ha de servir fer anys. Entre altres coses, potser, per gaudir dels que tenim i no pretendre recuperar els anys perduts escoltant la música dels nostres menors”, afirma el presentador, que assenyala: “’I per què continuem emocionant-nos amb els Beatles?’, pot etzibar-me un jovenet melindrós. ‘No és el mateix, no és el mateix’, respondré jo fent gala d’una autoritat que em confereix l’edat i intentant resoldre la conversa perquè no trobo arguments vàlids. Senyal inequívoc, sí, que irremeiablement m’estic fent gran”.
